Sant Joan, 6, 51-58
En aquell temps, Jesús digué als jueus: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món”. Els jueus es posaren a discutir. Deien: “Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”. Jesús els respongué: “Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa viuran per sempre”.
Comentari
Correm el perill de no veure més enllà dels nostres sentits. Correm el perill de tancar-nos en el món dels sentits. Veiem un arbre, un animal, una persona... però podem no arribar a veure que tots estem fets de la mateixa matèria. Olorem una flor, el camp després d’una tronada, la nostra llar, la fortor d’un ramat d’ovelles... però podem no arribar a entendre que l’olor ens ajuda a tenir uns sentiments preciosos a l’identificar olors i records. Igual quan escoltem el soroll de les onades trencant sobre la platja, les rialles d’uns infants, una cançó... igual quan acariciem la pell d’algú estimat.
El que vull dir amb tot això és que Jesús al dir-nos que: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. No es referia a res literal, sinó que volia fer-nos veure que no només necessitem l’aliment per al cos, sinó que també necessitem un aliment per a l’esperit, i aquest aliment ens el dóna Jesús.
L’aliment de Jesús ens fa veure més enllà dels nostres sentits. Ens apropa al Tot. Menjar l’aliment de Jesús ens permetrà viure per sempre. No ens quedem presoners dels nostres sentits i tinguem l’esperit obert.
Té sentit ajudar als altres sense que et donin res a canvi?, té sentit dedicar temps a la pregària quan et dóna la sensació d’estar parlant amb la paret?, té sentit no mirar d’aprofitar-se dels altres en benefici propi?, té sentit respectar les possessions dels altres?, té sentit respectar la dóna del l’altre?... segons l’aliment de Jesús, un aliment que els cristians volem, sí.
Objectiu
Buscar el sentit cristià de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada