Vint-i-unè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 24 d'agost de 2015

Sant Joan, 6, 60-69

En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: “Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?”. Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: “Us escandalitza això que us he dit?, Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix per res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres hi ha alguns que no creuen”. Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: “Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do”. Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: “Vosaltres també em voleu deixar?”. Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”.

Comentari

Aquest episodi en que molts dels seguidors de Jesús el van deixar, té més actualitat de la que ens podem pensar. Les crisis de fe són ni més ni menys que això. No acabem d’entendre el que Déu espera de nosaltres, no acabem d’entendre el per què de tant de patiment i mal, no acabem d’entendre els camins del Senyor, no acabem d’entendre el sentit de tot plegat. I llavors ens allunyem de Déu, pensant que allunyant-nos també allunyarem els problemes de fe que se’ns plantegen.

Jesús no ens obliga a res, només ens pregunta si nosaltres també el volem deixar. I això és el que ens desconcerta. Potser preferiríem un Déu que s’imposés per la força?, un Déu que no ens deixés l’oportunitat d’elegir?, un Déu que amb la seva presència sobrenatural ens condicionés?. La humanitat de Déu és el que ens desconcerta, però sense aquesta humanitat, quina relació podríem tenir amb Déu?.

Només Jesús té paraules de vida eterna, i nosaltres hem de decidir si volem escoltar-les o no. Preguem a Déu per a que ens doni la suficient humilitat  i enteniment com per a entendre’l i seguir el seu camí.

Objectiu

Fer créixer la meva confiança en Déu