Sant Lluc, 11, 1-13
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles”. Jesús els digué: “Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació”.
Després els deia: “Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li”. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: “No amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls”?. Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca, troba, a tothom qui truca li obren. Si el fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí?. Penseu doncs, que si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen”.
Comentari
La millor pregària és la que surt del cor, la que és sincera. Aquesta ens permet, no només parlar amb Déu, sinó parlar amb nosaltres mateixos i conèixer-nos una mica millor.
A Jesús li demanem que ens ensenyi a parlar amb Déu, i ell ens ensenya les coses necessàries que podem fer i demanar. Ens diu que honorem el nom de Déu (de la mateixa manera que podem honorar els pares); que demanem que vingui el seu Regne, és a dir, voler estar en comunió amb Déu; que perdoni les nostres febleses, i nosaltres ens comprometem a perdonar els nostres germans. I finalment, demanar-li que no ens apartem del camí de trobada que ens portarà a gaudir amb ell i els sants de la seva glòria.
Jesús afegeix que Déu ens estima i que ens donarà tot allò que sigui bo per nosaltres. Uns pares, eduquen el fill, l’estimen i li donen i fan tot allò que és bo per ell. Tot i que de vegades el fill no acabi d’entendre les accions dels pares.
Així és la nostra relació amb Déu: una relació de pare i fill, una relació en que el pare dóna total llibertat al fill tot indicant-li el que és bo i el que és dolent. Del fill depèn apropar-se al pare o allunyar-se.
Conclusió: és bo pregar per a la nostra vida quotidiana i per a la nostra relació amb Déu.
Objectiu
Resar amb tranquil·litat i reflexionant sobre cada frase un parenostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada