Dinovè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 7 d’agost de 2016

Sant Lluc, 12, 32-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà: allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tant bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada.
Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.
Pere li preguntà: "Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?". El Senyor li respongué: "Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga
a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més".

Comentari

Com podem dir que ja canviarem, que més endavant ja canviarem tot allò de la nostra vida que no ens acaba de fer el pes?. Com podem dir que d’aquí a uns anys ja pensarem més amb algú que no siguem nosaltres mateixos?.

No sabem quan arribarà la nostra hora, i hem de ser conscients que quan arribi, només podrem ensenyar tot allò que haguem fet, no tot allò que ens agradaria haver fet o que teníem previst fer. És per això que té sentit el sagrament de la reconciliació. Té el sentit d’analitzar què és el que fem amb la nostra vida i mirar de canviar per a bé.

És complicat canviar de la nit al dia, sobretot si ens enfrontem a la nostra manera de ser, al nostre tarannà, però això no vol dir que ho deixem d’intentar. De sempre he tingut la convicció que Déu ens coneix més que fins i tot ens coneixem nosaltres mateixos, per això el sol fet d’intentar millorar, d’intentar ser perfectes com el Pare ho és, ja ha de tenir el seu reconeixement.

No ens desanimem, perquè és el pitjor que ens podria passar. Això ens portaria a la deixadesa i a estancar-nos com a persones.

Sempre hi ha una esperança, una llum, i sovint la podem trobar dintre nostre si busquem bé. És possible que el que passi és que tinguem por de l’esdevenir, por de no ser acceptats, de no fer-ho bé, de fracassar… La por és un dels nostres grans enemics. I ho és perquè moltes vegades en tenim tanta que no volem reconèixer que en tenim. Hem de pregar a Déu per a que ens doni valentia, fortalesa i autoestima. És dolent se superb, però potser sigui pitjor no valorar-nos gens.

Objectiu

Intentar canviar començant per les petites coses.