Sant Lluc, 12, 49-57
“He vingut a prendre foc a la terra; i quant desitjo que ja cremi! Però he de rebre abans un bateig de dolors. I com n’estic de neguitós fins que això passi!, Creeu que he vingut a la terra a portar la pau?, no, he vingut a portar divisió. Sí, en endavant estaran dividits els cinc d’una casa, tres contra dos i dos contra tres. Estarà dividit el pare contra el fill i el fill contra el pare; la mare contra la filla i la filla contra la mare; la sogra amb la nora i la nora amb la sogra”.
Deia també a la gent: "Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?".
Comentari
Aquest és el gran misteri del cristianisme per a mi. Jo em puc considerar en el grup d’aquells que creuen que Jesús va venir a portar la pau a la terra. Però veig que la pau no acaba de triomfar al nostre món, que el mal sembla estar més present i que sembla realment invencible. I a sobre, Jesús ens diu que va venir a portar divisió.
És possible que en aquesta vida Jesús ens ensenyés quin és el millor camí per arribar a tenir la pau veritable, i nosaltres haguem de fer aquest camí. Sembla que aquest és el preu de la nostra llibertat.
L’esperança és que al final de la nostra vida terrena obtindrem la recompensa als nostres esforços i pregàries. I si algun dia la humanitat és capaç d’assolir la pau mundial, llavors es podrà dir ben bé, que el Regne de Déu s’ha consolidat entre nosaltres.
Objectiu
Pregar Déu perquè la Pau acabi regnant al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada