Sant Lluc, 24, 35-48
En aquell temps, els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: “Pau a vosaltres”. Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué: “Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: “Teniu aquí res per a menjar?”. Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se’l va menjar davant d’ells. Després els digué: “Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que està escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms””. Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: “Això ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis”.
Comentari
No devia ser fàcil per als apòstols assimilar els esdeveniments que van tenir lloc a Israel aquells tres o quatre anys de vida pública de Jesús.
I sens dubte, el més complicat devia ser als moments després de la crucifixió (amb un sentiment de tristor i fracàs) i als moments en que Jesús se’ls apareixia ressuscitat.
Perquè, una vegada acceptada la mort i resurrecció de Jesús, imagino que se’ls devia plantejar una pregunta terrible: i perquè després de la resurrecció Jesús no es va quedar amb ells i els va tocar emprendre una vida de predicació, patiment i martiri?.
Suposo que la humanitat encara no estava preparada per a entrar, en base la nostra llibertat d’elecció, a estar en comunió amb Déu i compartir els valors del seu Regne (dubto que actualment ho estiguem) i suposo que Jesús va venir per a ensenyar-nos el bon camí, un camí d’amor que si el seguim ens portarà a una vida eterna de glòria juntament amb Déu i els germans.
El dia en que l’home no faci mal a ningú en nom de valors com la pàtria, la religió, l’honor, els diners o el poder i sí busqui el bé de tots els qui formen la família humana... llavors és possible que Jesús s’acabi quedant entre nosaltres.
Objectiu
Reflexionar una estona sobre què representa la resurrecció de Jesús per a mi, i el que que significa per a la meva visió de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada