“Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home” Lc 21, 36
No voldria que en el moment de la fi de la meva vida tingués alguna cosa que retreure’m. Conec les meves febleses, i voldria superar-les, però és possible que no ho aconsegueixi del tot. Tot i això, confio en la bondat de Déu i, si més no, al seu moment, m’agradaria poder dir-li sense por que, tot i no aconseguir-ho, tota la meva vida he provat d’estar al seu costat com un bon fill i que em perdoni les meves mancances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada