Sant Mateu, 28, 16-20
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: “Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
Comentari
És un misteri. Alguns dels mateixos onze, que havien conviscut amb Jesús, havien vist el seu calvari i la seva resurrecció, dubtaven si havien de prosternar-se o no davant d’ell. Se’ls feia difícil reconèixer a Déu en aquell amb qui havien compartit tantes coses?, No acabaven d’entendre la vivència existencial que havien protagonitzat? No entenien que havent-se fet Déu home marxés i haguessin de continuar una tasca monumental?... Dubtes que van tenir ells i que de vegades tenim nosaltres. Però per sort, tenim l’Esperit Sant al costat per a ajudar-nos a entendre. Si no fos així, com és possible que hagin passat dos mil anys i la persona i el testimoni de Jesús tingui encara tanta força?
Objectiu
Llegir sovint l'Evangeli per no oblidar mai el que Jesús va venir a explicar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada