Sant Lluc, 20, 27-38
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. (Per això li proposaren aquesta qüestió: “Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, els seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment, ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà esposa? Perquè tots set s’hi havien casat”).
Jesús els respongué: “En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius perquè, per a ell tots viuen”.
Comentari
Algun moment seria bo reflexionar una estona sobre què li preguntaríem a Jesús si el tinguéssim davant en carn i ossos com el van tenir els seus contemporanis. De les mateixes preguntes que faríem, podríem arribar a conèixer-nos una mica més.
Jo és possible que li preguntés pel sentit de la nostra vida. Del perquè estem vius i quin és el nostre destí. I potser ell em respondria amb certs aspectes de la lectura d’avui. Potser em diria que el Pare ens ha donat la vida i la consciència d’estar vius amb la finalitat de donar-nos llibertat per a elegir.
Elegir entre el camí d’arribar a estar amb comunió amb Ell i amb els germans en un món nou compartint la felicitat i l’amor; o tornar a la foscor, al no ser.
En fi, tot això ho trobo molt complicat per a respondre-ho jo. L’únic que puc dir és que el millor és viure la vida intentant estar en pau amb nosaltres mateixos, amb la conciència tranquil·la, amb la sensació d’haver fet en tot moment allò que crèiem adequat, estimant i ajudant a qui ens trobem en el nostre camí.
Finalment, el temps ens donarà totes les respostes: si no som més que vida cel·lular, una vegada estem morts, no crec que ens importi; si tenim la gran sort de gaudir de la glòria amb Déu i els germans, tot anirà prenent sentit; i si hi ha qualsevol altra cosa, doncs ja ens ho trobarem. La nostra actitud és el que compta, passi el que passi.
I passi el que passi, jo vull estar a prop de Déu tot i les meves limitacions i contradiccions.
Objectiu
Tenir present el dia de la meva resurrecció al meu dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada