divendres, 11 de novembre del 2016

Trenta-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 13 de novembre de 2016

Sant Lluc, 21, 5-19

En aquell temps, com alguns van dir que el temple estava adornat per pedres precioses i exvots, va dir: “Vindran dies en que tot això que veieu no quedarà pedra sobre pedra, tot serà destruït”.
I li van preguntar: “Mestre, quan succeirà això i quina serà la senyal que ho anunciarà?”.
Ell va contestar: “Cuideu que no us enganyin, perquè vindran molts en el meu nom dient: “Sóc jo”, i “El temps ha arribat”. No els seguiu. Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no us assusteu. És necessari que aquestes coses passin abans, però la fi del món no serà immediatament després”. I va continuar dient: “S’aixecaran pobles contra pobles, i regnes contra regnes, i hi haurà grans tremolors de terra, fam i pesta a diversos llocs, successos espantosos i grans senyals al cel.
Però abans de tot això, posaran les mans sobre vosaltres, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant reis i governadors per causa del meu nom. Això us servirà per donar testimoni. No us preocupeu de la vostra defensa, que jo us donaré un llenguatge i una saviesa, que no podran resistir ni contradir els vostres adversaris. Sereu lliurats fins i tot per pares i germans, parents i amics, i mataran alguns de vosaltres. Tots us odiaran per la meva causa. Però ni un cabell del vostre cap morirà.
Salvareu les vostres vides amb la vostra paciència”

Comentari

Sempre la preocupació pel futur.

És possible que tanta preocupació pel futur no ens deixi aprofitar el present, que de fet, és del que hauríem d’estar més preocupats. No ens capfiquem en què farem l’any que ve, d’aquí cinc anys o a la nostra vellesa, el que hem de fer és intentar viure amb coherència el nostre present.

Potser demà serem morts com li va passar al ric hisendat de diumenges enrere i només podrem presentar davant Déu allò que hem fet.

És el que sempre dic, la vida és una camí de trobada amb Déu, hem de mirar cap on ens porta el camí i els perills que hi trobarem, però sense oblidar la pedra que en aquest moment tenim davant i que ens pot fer caure al precipici.

Objectiu

Viure l'avui amb coherència pensant en un possible futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada