Sant Lluc, 14, 25-33
Jesús va veure que el seguien les multituds i els va dir: “Si algú ve amb mi i no deixa el pare i la mare, la dona i els fills, germans i germanes, i fins i tot la seva vida, no pot ser deixeble meu. Qui no carrega amb la seva creu i ve darrera meu no pot ser el meu deixeble.
Perquè, qui de vosaltres, volent construir una torre, no seu primer a calcular les despeses i veure si podrà acabar-la? No sigui que si posa els ciments i no pot acabar l’obra, tots qui s’assabentin se’n riguin d’ell, dient: Aquest va començar a edificar i ara no pot acabar”.
O, quin rei anant a la guerra contra un altre rei, no seu abans a considerar si pot oposar-se amb deu mil a qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no, quan encara esta llunyà, enviarà una ambaixada demanant la pau.
Així doncs, qui de vosaltres no renuncia a tots els bens, no pot ser el meu deixeble.
Comentari
Aquest passatge pot semblar una mica dur, però crec que el missatge que podem treure d’ell és extremadament lògic: si decidim ser cristians, hem de posar davant de la nostra escala de valors a Jesús.
Jesús ens diu que ser cristians no és fàcil. No es tracta del rampell de la novetat, de les grans perspectives, dels objectius que assolirem... ni que a les primeres dificultats comencem a relativitzar i a emmotllar al nostre criteri el missatge de Jesús. Siguem realistes. Sapiguem què espera Déu de nosaltres i mirem d’esforçar-nos tot el que puguem. La glòria i el Regne de Déu ens espera.
Com a mínim, intentem-ho. Que Déu no ens pugui dir que ni ho em provat.
Objectiu
Reflexionar sobre la meva escala de valors i la posició en que es troba en ella la meva relació amb Déu i amb els germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada