Vint-i-sisè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 25 de setembre de 2016

Sant Lluc, 16, 19-31

Hi havia un home ric que vestia de púrpura i de finíssim lli i banquetejava a diari esplèndidament, mentre que un pobre anomenat Llàtzer, jeia a la seva porta cobert d’úlceres. Volia saciar-se amb el que queia de la taula del ric, i fins els gossos, apropant-se, llepaven les seves úlceres. Va morir el pobre i el van portar els àngels al si d’Abraham. Va morir també el ric i va ser sepultat. I estant a l’infern, entre tortures, va aixecar els ulls i va veure a Abraham i a Llàtzer al seu si. I va cridar: “Pare Abraham, tingueu compassió de mi i envia a Llàtzer per a que mullant-se el dit amb aigua, refresqui la meva llengua, perquè em turmenten aquestes flames”. Abraham va contestar: “Fill, recorda que ja vas rebre els teus bens a la teva vida, i Llàtzer, per contra, mals. Ara, ell està aquí consolat i tu estàs turmentat. I això no és tot. Entre vosaltres i nosaltres hi ha un gran abisme, de manera que qui vulgui passar d’aquí a vosaltres no pugui, ni tampoc els d’allí a nosaltres”. I va dir llavors el ric: “Llavors, et demano, pare, que l’enviïs a la meva casa paterna, on tinc cinc germans, per a que els digui la veritat i no vinguin també ells a aquest lloc de turments”. Abraham va respondre: “Ja tenen a Moisés i als profetes, que els escoltin!”. Però ell digué: “No pare Abraham, que, si algú entre els morts va a ells, faran penitència”. I va contestar Abraham: “Si no escolten a Moisés i als profetes, no faran cas encara que ressusciti un mort”.

Comentari

És trist, però és ben bé així: quan ens ve tot de cara, deixem de banda a Déu i als germans i potser augmentem una mica més l’egoisme que portem dins. Després, quan les coses no ens vam bé és quan, si el nostre cor no ha canviat sincerament, “exigim” Déu que ens ajudi a tornar a tenir-ho tot, i busquem als germans per a que ens ajudin.

Seria bo que sempre, fos quina fos la nostra situació, tinguéssim un pensament per a tots aquells que ens envolten i poden necessitar que els donem alguna cosa que necessitin, o que si més no, els dirigim tant sols una paraula amiga. La vida passa, i la vida és el moment i el lloc en el que li hem de demostrar a Déu que volem tornar a compartir la seva glòria. Jesús ja ens va ensenyar el camí.

Quan veiem situacions injustes o de patiment, hauríem de pensar què faríem o com reaccionaríem nosaltres en aquesta situació, i com voldríem que els nostres germans reaccionessin. I llavors actuar en conseqüència.

Objectiu

Dins de les meves possibilitats, intentar ajudar a qui ho necessiti.