Segon Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 21 de febrer de 2016

Sant Lluc, 9, 28-36

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors, dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell.
Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: “Mestre, què n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies”. Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”. Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.


Comentari

Una altra vegada Jesús ens ensenya amb l’exemple: s’allunya de la vertiginosa quotidianitat i s’apropa a la muntanya a pregar. Jo mateix veig clarament el que ens diu Jesús, ens diu que cal pregar. Però sovint em pregunto si jo sé com pregar. Suposo que pregar vol dir:

• Trobar un temps de pregària. Que altres tipus d’activitats no ens distreguin.
• Trobar un lloc de pregària. La natura, una habitació recollida, una església, en definitiva, un lloc que ens convidi al replegament.
• Començar a parlar amb Déu amb una petita oració.
• Començar el diàleg. De què volem parlar? Del nostre comportament?, la nostra actitud?, problemes familiars?, de relació?, personals?, alguna decisió important a prendre? Donar-li gràcies?... Hauria de ser alguna cosa concreta i evitar divagar, perquè això ens conduirà a desconcentrar-nos i a perdre el sentit del diàleg.
• Acomiadar-nos amb una altra oració.

Sembla fàcil, però no ho és en absolut, al menys actualment per a mi. Potser el reconèixer-ho és un bon començament.

Quan preguem ens podem trobar en la mateixa situació que Pere: “Parlava sense saber què es deia”. Per això cal fer de la pregària un diàleg. És a dir, fer el que va dir la veu del núvol: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”. I la millor manera d’escoltar-lo és llegint els evangelis.


Objectiu

Trobar moments de pregària.