“Llavors alçà els ulls cap els seus deixebles i digué: -Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!. Feliços els qui ara passen fam: Déu us saciarà!. Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!” Lc 6, 20-21
Les Benaurances són motiu d’esperança, motiu de reconfortament... però en cap cas hauria de ser una excusa per a la inacció, per al conformisme, per la resignació. Ans el contrari. Hauriem de buscar des de ja que els pobres puguin gaudir d’uns mínims de dignitat, que els que passen fam puguin deixar de preocupar-se pel que podran menjar l’endemà, que els que ploren siguin reconfortats i acompanyats. I si no ens en sortim completament, llavors sí ens quedarà l’esperança i les promeses de Jesús.
Això hauria de ser el que significar ser cristià, que l’amor vers els altres fos el centre de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada