Sant Lluc, 9, 18-24
Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles i els preguntà: “Qui diu la gent que sóc jo?”. Ells li respongueren: “Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha resuscitat un dels profetes antics”. Llavors els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. Pere li respongué: “El Messies, l’Ungit de Déu”. Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: “El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar i ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia”.
I deia a tothom: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà”.
Comentari
A vegades és difícil tenir present Déu a les nostres vides. Si no parlem amb ell i ens limitem a viure la vida, és fàcil que arribi un moment en que sencillament, no tinguem la percepció de la relació entre la seva existència i la nostra.
Qui és Jesús per nosaltres?. A un amic que se’n va a viure a un lloc llunya, tendim a oblidar-lo a mesura que passa el temps i perdem el contacte. Amb Déu és el mateix, si no mirem de relacionar-nos amb ell, anirem perdent la preciada comunió que és desitjable tenir-hi.
Jesús ja ens ho diu: no és fàcil ser cristià. I no ho és perquè això significa deixar de banda l’egoísme i pensar amb el bé del germà, amb el bé comú. La vida és un misteri, ja no sols pel seu origen, sinó més bé per la seva finalitat. L’únic sentit que hi trobo és que la vida sigui un camí que ens porti a un punt de perfecció i plenitud al costat de Déu, i com aquest és el sentit que li dono, m’hauria d’esforçar per seguir els camins que ens va marcar Jesús i amb una mica de sort, al final dels temps, poder gaudir eternament en comunió perfecta amb els nostres germans i amb Déu.
Objectiu
Intentar fer present Déu en la meva vida quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada