Sant Lluc, 18, 1-8
Sobre la necessitat de pregar sempre sense defallir mai, els va dir aquesta paràbola: “Hi havia en una ciutat un jutge que no tenia por de Déu ni respectava els homes. I una vídua, també d’aquella ciutat, va anar a ell dient: “Fes justícia contra el meu enemic”. I per un temps no va voler, però després es va dir: “No tinc por de Déu ni respecte als homes, però per tant que aquesta vídua m’importuna , li faré justícia, per a que no vingui més a molestar-me”. I va dir el Senyor: “Considereu el que diu el jutge inic! I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell dia i nit, fent-los esperar?. Jo us dic que els farà justícia aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?”.
Comentari
Aquí, Jesús ens dóna un motiu per a l’esperança: el Pare escoltarà les nostres pregàries, perquè ens estima. Per tant, hem de tenir confiança en que Déu no ens abandonarà en cap moment.
Però també es pregunta: Quan vingui el Fill de l’home, trobarà fe a la terra?. Serem capaços de no perdre l’esperança?.
En molts moments de la nostra vida ens preguntem si Déu ens ha abandonat (fins i tot Jesús va tenir el seu moment feble), però, a l’igual que ell ens hem de sobreposar per a que quan torni el Fill de l’home pugui trobar fe a la terra.
Objectiu
No perdre mai la confiança en Déu a la meva pregària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada