divendres, 21 d’octubre del 2016

Trentè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 23 d'Octubre de 2016

Sant Lluc, 18, 9-14

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: “Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies, perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador”.  Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.

Comentari

Només que ens parem a pensar una mica en la nostra condició d’ésser humà, ens adonarem de la nostra feblesa i de que, realment, tenim poques raons per a la supèrbia. Hem de ser humils, reconèixer les nostres limitacions i confiar en l’amor que Déu té per nosaltres.

L’home, sense l’amor de Déu i la seva promesa de perfecció i glòria eterna es limitaria a passar la vida. Ni més ni menys. Per això és bo no jutjar els altres ni menysprear-los per què tots valem el mateix per a Déu. Jo no valc més que l’altre, ni l’altre val més que jo i qui ho pensi va errat.

L’únic que importa és que vulguem estar en comunió amb Déu i els germans i l’amor que siguem capaços de donar.

Objectiu

Fer desaparèixer qualsevol senyal de supèrbia a la meva vida. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada