Sant Lluc, 23, 1-49
Llavors els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: “Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar el tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei”. Pilat l’interrogà: “Ets tu el rei dels jueus?”. Ell li respongué: “Sí, teniu raó”.Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: “No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar”. Ells insistien: “Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí”.
Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era Galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament Herodes es trobava aquells dies a Jerusalem.
Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent i els digué: “M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comés cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no li ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”. Però tota la multitud cridà: “Mateu-lo aquest; indulteu-nos Bar-Abàs”. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Pilat respongué per tercera vegada: “Per què?, quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”. Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà a Jesús a la pena que ells volien.
Quan se l’enduien agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrera Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: “Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà:”Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat”. Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos” Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?”.
En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: “Pare perdoneu-los, que no saben el que fan”. Es repartiren els seus vestits i se’ls juraren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien rient-se’n: “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: “No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres”. Però l’altre, renyant-lo li respongué: “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”. I deia: “Jesús recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne”. Jesús li respongué: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.
Ja era cap el migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el Santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”. I havent dit això, expirà.
El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: “És veritat: aquest home era innocent”. I tota la gent que era present en aquell espectacle després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho”.
Comentari
“Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res.” Aquesta és una actitud que podem tenir davant Déu. Nosaltres podem tenir unes espectatives respecte Déu, podem esperar d’ell que ens concedeixi una vida fàcil, on només hi càpiguen les alegries, i on el dolor, el mal, les mancances i la injustícia siguin una cosa llunyana que és impossible ens afecti a nosaltres.
Aquest no és l’estil de Déu. Per alguna raó Déu ens ha fet lliures i ens ha donat aquest espai i aquest temps per a que puguem creixer i realitzar-nos. De nosaltres depén, i al final es veuran els resultats. Si esperem en Déu com si fos un simple mag que hi és per concedir-nos desitjos, malament anem.
Vàrem ser expulsats del Paradís per un pecat de supèrbia i ara, vivint en aquest món, tenim l’oportunitat de demostrar-li a Déu que som dignes de tornar-hi. Com li ho demostrarem?, realment, no serà sent egoistes, escapistes de qualsevol compromís, cecs davant les injustícies ni suficients envoltats de riqueses i benestar. Certament, ho farem ajudant els altres, evitant fer-los cap mal i intentant fer el possible per a que la justícia regni al nostre voltant. Ens podem preocupar pels indis de l’Amazònia als qui se’ls treu tota mena de dignitat en nom del “progrés”, però si tenim un amic que pateix i l’evitem, caiem en un sense sentit.
No som perfectes, però busquem la perfecció, i per a conseguir-la hem de pregar a Déu, confiar-hi i intentar fer el que creiem just.
Però ells cridaren: “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Sovint he pensat que jo seria incapaç d’amagar-me entre la multitud i demanar que crucifiquin Jesús. Sovint m’he imaginat que seria prou valent com per a sortir en defensa seva. Però quan no faig la voluntat de Déu, no estic cridant jo també: “Crucifiqueu-lo!, crucifiqueu-lo!”.
Objetiu
Fer una parada a la meva vida i omplir-me de l’esperit de la Passió de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada