Quart Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 18 de desembre de 2016

Sant Mateu, 1, 18-24

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel”, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com esposa.

Comentari

Josep ens dóna un bon exemple: pren una decisió important escoltant Déu i donant proves d’un gran amor i confiança en Maria. És una situació delicada, perquè s’ajunten pressions socials i personals, però tot i no acabar d’entendre el que passava vol seguir amb Maria.

La història de Josep i Maria pot ser analitzada des de molts punts de vista, però per a mi és senzillament una preciosa historia d’amor.

I aquest amor que presidirà la llar de Natzaret és el marc on creixerà Jesús, un marc on predominarà l’amor per sobre de qualsevol altre condicionant, un bon exemple per a seguir a les nostres cases on massa sovint es discuteix per foteses.

Objectiu

Fer que l'amor sigui la base de tota la meva vida en família.

Tercer Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 11 de desembre de 2016

Sant Mateu, 11, 2-11

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i el va enviar als seus deixebles per preguntar-li: “Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Jesús els va respondre: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i Feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.
Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: “Què heu sortit a veure al desert?, una canya sacsejada pel vent?, doncs, què hi heu sortit a veure?, un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix, el més petit al Regne del cel és més gran que ell”.

Comentari

Joan, tancat a la presó demana que li preguntin a Jesús si Ell és el Messies que esperaven. Una pregunta directa, sense divagacions. I Jesús, en compte de dir simplement sí, o dir que no, contesta d’una manera que serà típica en ell: les seves obres parlen per ell. Així ens hem de plantejar nosaltres la nostra vida. L’oració i la contemplació ens han de servir per a enfortir-nos i ser capaços d’actuar segons les nostres possibilitats, però els nostres actes seran el que mostraran el que realment som.

Seria bo que si algú ens pregunta “Ets cristià?” li poguéssim dir: “mira tot el que faré el dia d’avui i respon-te a tu mateix”.

Joan Baptista, tot i estar empresonat, ja gaudeix de la comunió amb Jesús que nosaltres estem buscant. Demanem-li al Senyor que la humilitat, decisió i fortalesa de Joan ens serveixi d’exemple en la nostra vida.

Objectiu

Mantenir una coherència entre els meus actes i els meus valors.

Segon Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 4 de desembre de 2016

Sant Mateu, 3, 1-12

En aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. És d’ell que deia el profeta Isaïes: “Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”. Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: “Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir: No visqueu refiats que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga”.

Comentari

Joan demanava la conversió, una conversió que actualment nosaltres, en més o menys grau, també necessitem, perquè sempre hi ha coses de la nostra conducta que ens agradaria canviar. Hem de saber obrir el nostre cor a Déu i als germans i intentar que en aquesta vida es pugui fer present un trosset del Regne de Déu.

Però la conversió ha de ser de tot cor, és preferible anar intentant canviar en petites coses que no deixar-se emportar pel pessimisme i l’apatia. I sobretot, no comportar-nos com els fariseus i els saduceus que s’apropaven a Joan pel fet de figurar davant els seus veïns

Objectiu

Encara que sigui en petites coses, intentar que la meva conversió en aquest temps d'Advent no sigui només una intenció.

Primer Diumenge d'Advent (Cicle A)

Diumenge, 27 de novembre de 2016

Sant Mateu, 24, 37-44

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: “Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys esperada.

Comentari

Si tornés a venir Jesús a la terra, quina seria la nostra reacció? En quina situació ens trobaria?.

Quan Jesús es va fer home no va aparèixer davant nostre ple de riqueses i poder, ho va fer de la manera més humil que ens podem imaginar. Després es va anar fent gran davant els homes gràcies a la seva empatia i fe amb el Pare.

L’Advent és ni més ni menys que això: un període de temps en el que preparar el nostre cor per a rebre a Jesús, i la millor manera de fer-ho es pregant a Déu i ajudar en el que puguem a tots aquells que ho necessiten.

Donar almoina, ajudar als nostres companys de feina, dient una paraula amable a qui està trist, fent companyia a qui està sol... segur que fent això, si Jesús tornés a venir, ens trobaria rebent-lo amb els braços oberts.

Objectiu

Aturar una estona el meu dia a dia per a reflexionar sobre si sóc coherent amb els meus actes enfront els meus valors cristians.