divendres, 19 de febrer del 2016

Segon Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 21 de febrer de 2016

Sant Lluc, 9, 28-36

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors, dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell.
Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: “Mestre, què n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies”. Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”. Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.


Comentari

Una altra vegada Jesús ens ensenya amb l’exemple: s’allunya de la vertiginosa quotidianitat i s’apropa a la muntanya a pregar. Jo mateix veig clarament el que ens diu Jesús, ens diu que cal pregar. Però sovint em pregunto si jo sé com pregar. Suposo que pregar vol dir:


  • Trobar un temps de pregària. Que altres tipus d’activitats no ens distreguin.
  • Trobar un lloc de pregària. La natura, una habitació recollida, una església, en definitiva, un lloc que ens convidi al replegament.
  • Començar a parlar amb Déu amb una petita oració.
  • Començar el diàleg. De què volem parlar? Del nostre comportament?, la nostra actitud?, problemes familiars?, de relació?, personals?, alguna decisió important a prendre? Donar-li gràcies?... Hauria de ser alguna cosa concreta i evitar divagar, perquè això ens conduirà a desconcentrar-nos i a perdre el sentit del diàleg.
  • Acomiadar-nos amb una altra oració.


Sembla fàcil, però no ho és en absolut, al menys actualment per a mi. Potser el reconèixer-ho és un bon començament.

Quan preguem ens podem trobar en la mateixa situació que Pere: “Parlava sense saber què es deia”. Per això cal fer de la pregària un diàleg. És a dir, fer el que va dir la veu del núvol: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”. I la millor manera d’escoltar-lo és llegint els evangelis.


Objectiu

Trobar moments de pregària.

divendres, 12 de febrer del 2016

Primer Diumenge de Quaresma (Cicle C)

Diumenge, 14 de febrer de 2016

Sant Lluc, 4, 1-13

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel dible. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: “Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa”. Jesús li va respondre: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”. Després el diable se’l endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la Terra i li digué: “Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu”. Jesús li respongué: “L’Escriptura diu:”Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”. Després el conduí  a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, tira’t d’altabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”. Jesús li respongué: “Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Comentari

Tots ens trobem sovint davant situacions que ens conviden a abandonar el camí de trobada amb el Pare, situacions que aprofiten el nostre egoïsme i la nostra sensació d’autosuficiència per a fer-nos creure que l’home no necessita Déu. En aquestes ocasions es pot dir que confonem la llibertat que ens dóna Déu per a ser amos de la nostra existència a la Terra amb pensar que Déu no està per nosaltres o que simplement no existeix.

A les temptacions a les que es veu sotmès Jesús trobem en primer lloc el desig d’autosuficiència, al proposar-li que converteixi la pedra en pa. Si no preguem sovint, caurem a la temptació de pensar que estem sols en aquest món i que tot el que fem ho hem de fer mirant el nostre profit exclusivament, és a dir, sense tenir en compte ni a Déu ni als nostres germans.

En segon lloc, l’atracció del poder i els diners. Tenint molt de poder i diners podem caure en la temptació de creure’ns millors o més importants que els altres, o fins i tot, fer el mal per tal d’aconseguir tenir més diners o més poder.

I finalment, buscar el reconeixement dels altres i que ens serveixin com si fossim especials.

Jesús ens ensenya a lluitar davant aquestes i altres temptacions. Hem de llegir la paraula de Déu i amarar-nos d’ella, per tal de saber el que està bé i el que està malament i el que Déu espera de nosaltres. I hem de pregar constantment per a poder sentir a Déu en nosaltres mitjançant l’acció de l’Esperit Sant.

Objectiu

Revisar la meva vida per veure si he caigut en alguna temptació que m’aparta del camí d’amor marcat per Déu.

divendres, 5 de febrer del 2016

Cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 7 de febrer de 2016

Sant Lluc, 5, 1-11


En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: “Tira endins, i caleu les xarxes per pescar”. Simó li respongué: “Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vos ho dieu calaré les xarxes”. Així que ho feren, agafaren tant de peix, que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: “Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador”. Ni ell, ni cap dels qui anaven amb ell, no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes”. Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se’n anaren amb ell.

Comentari

En aquesta lectura hi trobo una gran riquesa simbòlica. Comencem:

-Simó està tota la nit intentant pescar sense tenir cap èxit.- Podem viure deixant a Déu de banda, però d’aquesta manera, ens podem trobar que ens falta alguna cosa, que no som completament feliços.

-Jesús guia Simó i aquest troba un munt de peixos.- Si confiem amb Jesús i el fem servir de guia, trobarem la nostra recompensa.

-Simó demana ajuda, perquè ell sol no se’n surt.- No ho podem fer tot sol. El camí que marca Jesús és ajudar als altres i deixar que els altres t’ajudin. Crec que si tots ho féssim així, estaríem molt a prop de construir el definitiu Regne de Déu a la terra.

-Finalment, la jornada de pesca pot simbolitzar la nostra vida. Al final ens podem trobar amb les xarxes buides o amb les xarxes plenes. Segons la nostra actitud i les nostres obres, tindrem una cosa o un altra.

Objectiu

Confiar més en Déu.

divendres, 29 de gener del 2016

Quart Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 31 de gener de 2016

Sant Lluc, 4, 20-30

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”.
Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: “No és el fill de Josep, aquest?”. Jesús els digué: “De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura’t tu mateix: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Nahüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares”. Però ell afegí: “Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria”.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant per entremig d’ells.

Comentari

Fa esgarrifar. Quasi puc notar la tensió en l’ambient de l’episodi que narra Lluc. Els veïns del poble de Jesús es posen contra ell a l’escoltar les seves paraules i el rebutgen. Per què?, doncs suposo que, per una banda, perquè Jesús es presentava com a compliment de les seves escriptures sagrades; i per altra banda, perquè no els deia allò que volien escoltar.

I jo?, quina actitud tinc davant Jesús?. Jesús m’ha parlat mitjançant els evangelis, m’ha dit que la voluntat de Déu és que fem de l’amor el centre de la nostra vida, que tinguem fe, esperança, caritat... M’agradaria ser conscient quan peco, que sortint de la comunió amb Déu i els germans el que faig és fer fora del meu costat Jesús i portar-lo al cingle de la muntanya. I si m’esgarrifo de pensar que la gent del seu poble li donés l’esquena i el sacsegessin, no m’hauria d’esgarrifar quan no faig la voluntat de Déu i no tinc present el que ens va ensenyar el Mestre?

Déu meu, sé que no sempre et tinc present en tot allò que faig. Si us plau, permet-me ser cada dia millor i que em torni a aixecar cada vegada que caigui, que torni al camí cada vegada que em perdi, i sobretot, que sempre pugui estar en comunió amb Tu. Gràcies.

Objectiu

Quan sigui conscient que vaig a fer alguna cosa que no agrada Déu, recordar aquest passatge de l’Evangeli.