divendres, 7 d’octubre de 2016

Vint-i-vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 9 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 17, 11-19


Un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: “Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!” En veure'ls Jesús els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.” Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: “¿No eren deu els qui han estat purificats? ¿On són els altres nou? ¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?” Llavors li digué: “Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat”.

Comentari

Davant l’adversitat, els leprosos, nosaltres mateixos, demanen a Jesús que ens ajudi. Busquem solucions a situacions que creiem injustes, i després, quan Jesús ens ha ajudat, ens oblidem de la nostra relació amb Déu i continuem fent la nostra vida.

En aquesta lectura és un samarità, la persona que simbolitza en la societat jueva de llavors, aquell de qui s’esperaria qualsevol cosa menys una actuació correcta i noble, qui, al veure`s curat, torna a Jesús per a donar-li gràcies. Això per una banda ens recorda que no hem de jutjar ningú, i en segon lloc, les últimes paraules de Jesús (Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat) ens ensenyen el que és realment important en tot això. No és la curació, ni el fet en si de donar gràcies, és l’actitud que té el samarità en tota la paràbola.

Primer, dins la desesperació, demana ajuda a Déu, confia amb el Pare. I després, quan la vida el somriu de nou torna a Jesús. La fe, la confiança i el desig de viure la vida al costat de Jesús, de Déu, és el sentit primer d’aquesta paràbola.

Ara bé. Portem això a la nostra vida. Seria bo començar el dia donant gràcies a Déu per la nit passada i demanar-li que ens doni forces per enfrontar-nos al nou dia. A cada moment, en tot allò que fem, ser conscients de perquè ho fem i oferir-li tot el nostre esforç a Déu. I per la nit, donar gràcies, i pensar amb el que hem fet durant el dia i el que ens proposem fer l’endemà. És a dir, viure la vida  amb Déu ja aquí a la terra.

Així creix la fe. Déu sap què és el millor per nosaltres en tot moment.

Objectiu

Mirar de tenir present a Déu en la meva vida, sigui quina sigui la meva situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.