divendres, 16 de setembre de 2016

Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 18 de setembre de 2016

Sant Lluc, 16, 1-13

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: “A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara en endavant no podràs administrar els meus béns” L’administrador va pensar: “Què podré fer ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”. I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?”. Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: “Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
I jo us dic: guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.
L’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables?. Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen?.
Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”.

Comentari

Aquest passatge de l'Evangeli por resultar una mica desconcertant. Potser Jesús lloa l'engany? Bé, després de reflexionar una mica, he arribat a la conclusió que el que realment ens intentar donar com a bon exemple no és tant el que fa l'administrador, com l’actitud amb la que ho fa.

És com si es lamentés que la gent posi més interès i dediqui més esforços per a resoldre problemes “terrenals” i no ho faci de la mateixa manera per a conrear la nostra ànima.

És trist que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona.

Objectiu

Posar tant d'interès en el creixement i desenvolupament de la meva vida espiritual com el que dedico a la meva vida terrenal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.