Trentè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 23 d'Octubre de 2016

Sant Lluc, 18, 9-14

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: “Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies, perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador”.  Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.

Comentari

Només que ens parem a pensar una mica en la nostra condició d’ésser humà, ens adonarem de la nostra feblesa i de que, realment, tenim poques raons per a la supèrbia. Hem de ser humils, reconèixer les nostres limitacions i confiar en l’amor que Déu té per nosaltres.

L’home, sense l’amor de Déu i la seva promesa de perfecció i glòria eterna es limitaria a passar la vida. Ni més ni menys. Per això és bo no jutjar els altres ni menysprear-los per què tots valem el mateix per a Déu. Jo no valc més que l’altre, ni l’altre val més que jo i qui ho pensi va errat.

L’únic que importa és que vulguem estar en comunió amb Déu i els germans i l’amor que siguem capaços de donar.

Objectiu

Fer desaparèixer qualsevol senyal de supèrbia a la meva vida. 

Vint-i-novè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 16 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 18, 1-8

Sobre la necessitat de pregar sempre sense defallir mai, els va dir aquesta paràbola: “Hi havia en una ciutat un jutge que no tenia por de Déu ni respectava els homes. I una vídua, també d’aquella ciutat, va anar a ell dient: “Fes justícia contra el meu enemic”. I per un temps no va voler, però després es va dir: “No tinc por de Déu ni respecte als homes, però per tant que aquesta vídua m’importuna , li faré justícia, per a que no vingui més a molestar-me”. I va dir el Senyor: “Considereu el que diu el jutge inic! I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell dia i nit, fent-los esperar?. Jo us dic que els farà justícia aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?”.

Comentari

Aquí, Jesús ens dóna un motiu per a l’esperança: el Pare escoltarà les nostres pregàries, perquè ens estima. Per tant, hem de tenir confiança en que Déu no ens abandonarà en cap moment.

Però també es pregunta: Quan vingui el Fill de l’home, trobarà fe a la terra?. Serem capaços de no perdre l’esperança?.

En molts moments de la nostra vida ens preguntem si Déu ens ha abandonat (fins i tot Jesús va tenir el seu moment feble), però, a l’igual que ell ens hem de sobreposar per a que quan torni el Fill de l’home pugui trobar fe a la terra.

Objectiu

No perdre mai la confiança en Déu a la meva pregària

Vint-i-vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 9 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 17, 11-19


Un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: “Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!” En veure'ls Jesús els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.” Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: “¿No eren deu els qui han estat purificats? ¿On són els altres nou? ¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?” Llavors li digué: “Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat”.

Comentari

Davant l’adversitat, els leprosos, nosaltres mateixos, demanen a Jesús que ens ajudi. Busquem solucions a situacions que creiem injustes, i després, quan Jesús ens ha ajudat, ens oblidem de la nostra relació amb Déu i continuem fent la nostra vida.

En aquesta lectura és un samarità, la persona que simbolitza en la societat jueva de llavors, aquell de qui s’esperaria qualsevol cosa menys una actuació correcta i noble, qui, al veure`s curat, torna a Jesús per a donar-li gràcies. Això per una banda ens recorda que no hem de jutjar ningú, i en segon lloc, les últimes paraules de Jesús (Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat) ens ensenyen el que és realment important en tot això. No és la curació, ni el fet en si de donar gràcies, és l’actitud que té el samarità en tota la paràbola.

Primer, dins la desesperació, demana ajuda a Déu, confia amb el Pare. I després, quan la vida el somriu de nou torna a Jesús. La fe, la confiança i el desig de viure la vida al costat de Jesús, de Déu, és el sentit primer d’aquesta paràbola.

Ara bé. Portem això a la nostra vida. Seria bo començar el dia donant gràcies a Déu per la nit passada i demanar-li que ens doni forces per enfrontar-nos al nou dia. A cada moment, en tot allò que fem, ser conscients de perquè ho fem i oferir-li tot el nostre esforç a Déu. I per la nit, donar gràcies, i pensar amb el que hem fet durant el dia i el que ens proposem fer l’endemà. És a dir, viure la vida  amb Déu ja aquí a la terra.

Així creix la fe. Déu sap què és el millor per nosaltres en tot moment.

Objectiu

Mirar de tenir present a Déu en la meva vida, sigui quina sigui la meva situació.

Vint-i-setè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 2 d'octubre de 2016

Sant Lluc, 17, 5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: “Doneu-nos més fe”. El Senyor els contestà: “Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria”.
“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula?, no li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.

Comentari

Hem sento plenament identificat amb la petició dels deixebles i plenament desconcertat per la resposta de Jesús. A vegades em venen dubtes sobre si val realment la pena l’esforç per a ser un bon cristià, i voldria que Déu m’ajudés a tenir més fe per a enfortir-me i apropar-me cada vegada més a la Glòria.

A vegades tinc la sensació de fer coses que les he de fer, però que no em surten de dins, i a vegades, aquesta sensació la tinc quan intento seguir algunes pautes de moral que dóna l’Església. A vegades tinc la sensació que lluito contra mi mateix, i això ho entenc com una cosa que no és normal, per això li demano a Déu que em doni més fe.

Encara queda un bon tros de camí per recórrer, però l’important és voler caminar sempre endavant confiant en Déu.

Objectiu

Insistiré pregant una estona a Déu per a que em doni més fe.