Trenta-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 26 de novembre de 2017

Sant Mateu, 25, 31-46

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’Ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra. Després el rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que Ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir, quan estava malalt em vau visitar, quan era a la presó, vinguéreu a veure’m”. Els justos li respondran: “Senyor, quan us van veure afamat i us vam donar de menjar?, o que passàveu set i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullar i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó i vinguérem a veure-us?”.
El rei respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i als seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar, quan tenia set, no em donàreu beure, quan era foraster, no em vau acollir, quan em veiéreu despullar, no em vau vestir, quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar”. Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó i no vam fer res per Vós?”.
Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: “Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi” I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna”.

Comentari

Fa exactament trenta-cinc anys que vaig decidir, per primera vegada, que a partir de llavors intentaria anar cada diumenge a missa. Aquell diumenge vaig anar a l’església de la meva escola i vaig veure que celebràvem la festivitat de Crist Rei.

Tenia tretze anys i començava a plantejar-me una mica la meva relació amb Jesús, amb Déu i amb el món que m’envoltava. Volia que anant a missa, pogués anar creixent com a persona, per altra banda, trobar una noia amb qui estimar-nos i formar una família cristiana que visqués els valors de l’Evangeli, en definitiva, podria dir que llavors tenia una visió idíl·lica del que esperava tingués la meva vida futura.

Actualment continuo anant cada diumenge a missa, cosa de la que estic orgullós, però la meva visió del món i de la vida han canviat. Ara tinc la sensació que no està tant clar que trobaré una noia amb qui formar una família, i això m’ha fet trencar una mica els esquemes i m’ha deixat entre confós, abatut i trist. Però el fet de tenir fe i confiar en Déu (fruit suposo de les meves visites a l’església cada diumenge) fa que intenti anar endavant de totes maneres. Ara veig la vida com un grapat de circumstàncies que ens porten a un estat determinat, cosa que només podem modificar si tenim un esperit fort, idees clares del que volem i una força de voluntat considerable. Actualment, disposo d’un esperit que vol estar amb comunió amb Déu, però el que són les idees clares i la força de voluntat considerable brillen per la seva absència.

On vull arribar amb tot això és que passi el que passi a les nostres vides el que compta és la nostra actitud davant la vida. Potser les nostres expectatives no es compliran, però si intentem viure la vida que ens toca de forma positiva, tenint fe amb Déu i intentant que l’amor vers els altres hi estigui sempre present, de ben segur que acabarem trobant la felicitat, si no en aquesta vida, sí en un moment molt més important, en el moment en que ens trobem davant Jesús i ens pregunti què hem fet de la nostra vida.

És ben cert que la fe, l'esperança i la caritat, són uns valors que ens poden ajudar a ser feliços i ens poden dur a tenir un model de vida prou digne.

Estic content per la decisió que vaig prendre fa trenta-cinc anys. Estic convençut que he crescut com a persona, i confio que en els propers anys ho podré continuar fent.

Vull donar gràcies a Déu per tot el que sóc i per tot el que tinc i demanar-li que cada diumenge que passi serveixi per apropar-me cada vegada més a Ell, que em perdoni les meves febleses i que m’ajudi en tot moment a fer la seva voluntat.

Després de tres anys reflexionant sobre l’Evangeli dominical, crec que ha arribat el moment de donar per acabat aquest blog. He comentat, d’una manera personal, les lectures corresponents als tres cicles que composen les lectures proposades per l’Església i m’han servit per ser una mica més constant en la meva vida de reflexió interior, i confio que hagi pogut ajudar a algú en el sentit de motivar-lo a viure una vida cristiana més reflexiva i joiosa.

Que Déu ens acompanyi a tots sempre i que nosaltres siguem capaços de reconèixer-lo al nostre costat.