Sant Mateu, 25, 1-13
En aquell temps, Jesús digué: “Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que vam prendre les seves torxes per sortir a rebre a l’espòs. N’hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: “L’espòs és aquí, sortiu a rebre’l!”. Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen”. Les assenyades respongueren: “Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu”. Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres noies i deien: “Senyor, Senyor, obre’ns!”. Però ell va respondre: “Us asseguro que no us conec”. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”.
Comentari
Sovint he sentit la broma que diu que la religió catòlica és la millor del món, perquè pots pecar tot el que vulguis i després et pots confessar i et queden automàticament els pecats perdonats. Crec que no cal gastar paper per a rebatre aquesta poca-soltada que només serveix per provocar un somriure, però sí que ens permet fer-la servir com a punt de partida de l’evangeli d’avui.
Ens equivoquem si pensem: vaig a fer la meva vida, a viure segons el meu parer, i quan sigui vell, ja m’aproparé a Déu; ja aniré a missa quan estigui jubilat; o ja ajudaré als altres quan hagi resolt tots els meus problemes.
Ningú sap quan arribarà la seva hora, i ens hem de plantejar què li podríem oferir a Déu actualment de la nostra vida a canvi de poder gaudir de la seva amistat eternament.
I tot i que arribés la vellesa i féssim el canvi, com podríem justificar tot el temps desaprofitat sense avergonyir-nos?. El cristià ha de veure el passat com una font de saviesa, ha de viure el present tal com l’artesà modela la seva obra, i ha de veure el futur amb l’esperança d’assolir la perfecció del Regne de Déu.
Objectiu
Viure el dia a dia com si demà hagués de presentar-me davant el Senyor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada