Sant Mateu, 27, 11-54
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons Sant Mateu (fragment)
Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la seva força: “Eli, Eli, lema sabactani?”. Que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. Alguns dels qui eren allí deien: “Ara crida Elies”. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: “Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo”. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: “És veritat: Aquest home era Fill de Déu”.
Comentari
Una altra mostra de la humanitat de Jesús és la seva angoixa davant el suplici de la creu, fins i tot en la desesperació i el dolor es plany preguntant a Déu pel que sembla el seu abandó.
“Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà”. Aquestes són les paraules que més m’impressionen de l’Evangeli. Són paraules que em deixen aixafat, perquè, què podem esperar de la humanitat si va ser capaç de fer patir d’aquesta manera al Fill de Déu? Queda alguna esperança per a nosaltres?. El mateix Jesús, ressuscitat ens dóna la resposta.
Si Jesús hagués vingut amb tota la glòria i magnificència d’un déu totpoderós amb la finalitat de rebre lloances i pregàries, la figura de Déu hagués estat la d’un déu que no és Pare. Davant els patiments de la humanitat, les guerres, les injustícies, el dolor i la pena, el mal... sabem que el mateix Jesús va patir, va ser humiliat, torturat, incomprès i mort de la manera més brutal. I finalment, va ressuscitar i compartir la Glòria de Déu.
Així ho hem de fer: intentar viure una vida plena ajudant els altres i cuidant el nostre esperit, sense defallir pels contratemps i confiant amb qui és la resurrecció i la vida.
Objectiu
Pregant, provar d'acompanyar a Jesús en la seva solitud a la creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada