Sant Joan, 20, 1-9
El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap el sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Comentari
El pas de Jesús per la terra no passaria de ser l’origen d’una manera d’entendre la vida com un altre si no fos perquè va ressuscitar. Aquest és l’eix central de la nostra creença. Quin sentit tindria esforçar-nos per seguir les ensenyances de Jesús si amb la mort s’acabés tot?. No podem trobar tots els exemples que vulguem de gent que passa olímpicament de la màxima d’estimar els altres que estan vivint una vida d'èxit?.
Podem estar d’acord amb l’estil de vida de Jesús, però el que és més important és creure en la resurrecció i en el moment en que tots serem feliços i compartirem la glòria de Déu al costat de Jesús i tots els germans que hagin passat per aquest món estimant i no fent el mal.
Objectiu
Compartir la joia de la resurrecció de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada