Sant Marc, 10, 46-52
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi”. Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi”. Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo”. Ells criden el cec i li diuen: “Anima’t i vine, que et crida”. El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús.
Jesús li preguntà: “Què vols que et faci?”. Ell respon: “Rabuni, feu que hi vegi”. Jesús li diu: “Vés, la teva fe t’ha salvat”. A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.
Comentari
Seguint amb la reflexió sobre les coses que demanem, tot i reconèixer que només Déu sap què és el que realment és bo per a nosaltres, no hem d’interpretar això com un convit a deixar de pregar demanant coses. Si ho fem a consciència, pregar demanant coses ens pot ajudar a tenir una relació més propera amb Déu i a conèixer-nos una mica més.
Seria bo començar la pregària de petició demanant el primer que se’ns vingui al cap. Quan creguem que hem acabat, hauríem de repassar aquestes peticions i veure quines són fruit del nostre egoisme, de les nostres pors i falta de confiança amb Déu, o de la nostra voluntat d’apropar-nos al Pare, de voler ajudar els altres, de fer un món millor... i al final, quan siguem capaços de trobar quines són les peticions més adequades, llavors, insistir amb la mateixa fe del cec de la lectura d’avui .
Déu no és el geni de la llàntia, i creure això o pensar que Déu ens estima poc perquè no satisfà totes les nostres peticions seria no acabar d’entendre què és el que significa ser cristià.
Objectiu
Intentar millorar la meva pregària sent més humil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada