Sant Marc, 4, 26-34
En aquell temps, Jesús deia a la gent: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega”.
Deia també: “A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra”.
Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
Comentari
Moltes vegades donem un cop d’ull al món que ens envolta i ens entristim al veure què lluny estem les persones d’allò que ens va ensenyar Jesús com a principal lliçó de vida: estimar a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a nosaltres mateixos.
I en el pitjor dels casos, ens pot fer dubtar sobre si val la pena el nostre esforç diari en intentar ser bons cristians. La nostra petitesa ens pot arribar a desencoratjar.
Però llegint l’Evangeli d’avui podem recuperar un bri d’esperança. Qualsevol petita bona acció que fem, Déu la pot convertir en una cosa meravellosa. Ara ens pot semblar que un petit gest, una determinada actitud no porta enlloc, però amb el temps, pot donar grans fruits sense que arribem a entendre ben bé com.
Segur que podem trobar molts exemples a la nostra vida.
Així es va construint el Regne de Déu, amb petites accions, aixecant-nos quan caiem, mirant sempre endavant i confiant amb la misericòrdia de Déu.
Objectiu
Reflexionar sobre què estic fent per a que la meva llavor cada vegada creixi més i es faci més forta apropant-se a la Llum de Déu.
I en el pitjor dels casos, ens pot fer dubtar sobre si val la pena el nostre esforç diari en intentar ser bons cristians. La nostra petitesa ens pot arribar a desencoratjar.
Però llegint l’Evangeli d’avui podem recuperar un bri d’esperança. Qualsevol petita bona acció que fem, Déu la pot convertir en una cosa meravellosa. Ara ens pot semblar que un petit gest, una determinada actitud no porta enlloc, però amb el temps, pot donar grans fruits sense que arribem a entendre ben bé com.
Segur que podem trobar molts exemples a la nostra vida.
Així es va construint el Regne de Déu, amb petites accions, aixecant-nos quan caiem, mirant sempre endavant i confiant amb la misericòrdia de Déu.
Objectiu
Reflexionar sobre què estic fent per a que la meva llavor cada vegada creixi més i es faci més forta apropant-se a la Llum de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada