Sant Marc, 4,35-41
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: "Passem a l'altra riba". Deixaren, doncs, la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d'ells seguien també altres barques. Mentrestant s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s'anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: "Mestre, no veieu que ens enfonsem?". Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué al mar: "Calla i estigues quiet". El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: "Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?". Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l'un a l'altre: "Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l'obeeixen?"
Comentari
Si he de ser sincer, una de les meves moltes mancances és el fet de no tenir aquella actitud de confiança en Déu. El dubte sobre allò que crec (vull creure), el desconcert enfront de la crua realitat de la vida que ens ha tocat viure, sempre els tinc presents.
És per això que em sento plenament identificat amb la reacció dels deixebles enfront l’embat dels elements.
I em dic que si ells, que amb Jesús de carn i ossos al costat, tenien aquests dubtes, què no he de tenir jo. Però també penso que va arribar un moment en que ho van entendre tot, i tenint present això, també demano a Déu que em doni forces per no defallir i que el dia en que ho vegi tot clar, m’agafi estant al seu costat.
El que m’ajuda a intentar (una i altra vegada) arribar a ser un bon cristià, moltes vegades no és tant una fe perfecta, com el fet d’estar plenament identificat en un projecte de vida en el qual l’amor sigui el pal de paller.
Sovint no és gens fàcil el camí, però veient les alternatives, segueixo preferint la sendera del cristià.
Objectiu
Tenir una estona de pregària amb Déu per a demanar-li una fe més ferma, i que en cap cas permeti que els dubtes m’apartin d’Ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada