Tercer Diumenge d'Advent (Cicle B)

Diumenge, 14 de desembre de 2014

Sant Joan, 1, 6-8.19-28

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per a interrogar-lo, el testimoni de Joan va ser aquest. Li preguntaren: “Qui ets tu?”. Ell, sense cap reserva, confessà clarament: “Jo no sóc el Messies”. Li preguntaren: “Qui ets, doncs?, Elies?”. Els diu: “No el sóc”. “Ets el profeta que esperem?”. Respongué: “No”. Li digueren: “Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?”. Digué: “Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu Isaïes”. Alguns dels enviats, que eren fariseus li preguntaren encara: “Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?”. Joan els respongué: “Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat”. Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Comentari

Si algú vingués i ens preguntés: “Qui ets tu?”, què respondríem? Joan és sincer, i nega que ell sigui el Messies. No cau en una clara temptació de voler fer veure als altres que som algú que en realitat no som.

I això de representar un paper quan ens relacionem amb l'altra gent pot ser degut a les nostres inseguretats, o les nostres pors, o pitjor encara, fer-ho amb l'objectiu d'aconseguir, per pur egoisme, alguna cosa de l'altre. Sigui com sigui, res d'això ens hauria de fer sentir bé.

Només si estem tranquils en consciència amb el que fa referència als nostres actes i relacions personals, si estem contents amb la nostra relació amb Déu, no tindrem cap problema amb mostrar-nos com som en realitat, i això, és la base de qualsevol creixement personal, la base del començament del nostre camí cap a Déu. Si la base falla, no podem esperar fer res de bo.

Per altra banda, l’home tendeix a fer-se seus els mèrits de les coses bones que li passen i tendeix a donar la culpa a Déu i als altres per les dolentes i que ell considera injustes. Això també ens pot donar una visió tergiversada quan mirem de contestar.

I tampoc hem de tenir vergonya de reconèixer, amb sinceritat, les coses que fem que ens fan sentir orgullosos.

Estiguem contents de la nostra actitud davant la vida, davant els altres i davant Déu. Esforcem-nos en aquest punt. A partir d'aquí, tot serà molt més senzill, i no tindrem cap problema ni cap dubte en contestar a la pregunta de "Qui ets tu?.

Qui sóc jo?, doncs una persona com qualsevol altra que viu la vida buscant respostes i un sentit a tot el que fa. Una persona que té moments d’angoixa, moments de poca coherència, que té moments d’alegria i de tristesa, que busca ser feliç i, amb la mesura que pugui, fer feliços els altres.

I sobretot, una persona que espera viure amb tota la resta de la humanitat el goig de la glòria eterna al costat de Déu, un Déu que és amor, i un amor que serà el puntal de la nova vida.

Objectiu

Intentar respondre a la pregunta: Qui sóc jo?