Segon Diumenge d'Advent (Cicle B)

Diumenge, 7 de desembre de 2014

Sant Marc, 1, 1-8

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: “Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: 'Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí'”.
Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: "Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”.

Comentari

Déu sempre està al nostre costat, esperant que li obrim el nostre cor, però si no fem un esforç amb la intenció de trobar-lo, difícilment podrem sentir-lo proper.

El fet de parar una estona en el nostre dia a dia, donant un pas enrere per veure en perspectiva el que som i el que fem, i provant de millorar el que no ens agrada, ens permetrà obrir una ruta al Senyor. Li haurem aplanat el camí.

Déu ens ha fet lliures, i només estarem en comunió amb ell i els germans si realment nosaltres ho volem, d’aquí que sigui tant important que també posem de part nostra per a trobar-nos amb Ell.

Descobrir que hi ha coses de la nostra vida que no ens agraden és un primer pas. Decidir què farem per a millorar com a persones és el segon pas. I dur a terme els nostres propòsits és el pas final.

Dit així sembla fàcil, però tots sabem que de fàcil no té res. És possible que estiguem tota la vida fent el primer i el segon pas sense ser capaços d’arribar a assolir completament el pas final. Però sincerament, crec que l’important és intentar-ho i no caure mai en la desil•lusió, el conformisme o el pessimisme.

També hem d’evitar que en aquests moments de reflexió només siguem capaços de veure coses negatives, cosa que ens faria caure en aquest pessimisme que comentava i que Déu no vol de cap manera. En aquest temps de reflexió hem de mirar què milloraríem de la nostra vida, però també hem de veure les coses bones que fem, les coses bones que tenim...

Hem de ser conscients que Déu és un Déu d’amor, no és un Déu de venjança, i que aquest procés de conversió no significa que intentem fer la voluntat de Déu per por al infern o per seguir convencions, si no que comencem aquest procés de conversió amb la intenció de fer de l’amor el centre de la nostra vida.

Així serem més feliços, farem més feliços als qui ens envolten i millorarà la nostra relació amb Déu.

Objectiu

Fer una llista amb les coses bones de la meva vida i les coses que m'agradaria canviar.