divendres, 12 de maig de 2017

Cinquè Diumenge de Pasqua (Cicle A)

Diumenge, 14 de maig de 2017

Sant Joan, 14, 1-12

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig”. Tomàs li diu: “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?”. Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi.
Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”. Li diu Felip: “Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més”. Jesús li diu: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare qui estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare”.

Comentari

Tot i el testimoni de la seva vida encara no acabem de comprendre del tot a Jesús. Ni els deixebles que estaven al seu costat l’acabaven d’entendre. Vulguis que no, no deixa de ser una mica descoratjador. Tomàs representa la racionalitat, la linealitat de pensament (“Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?”). I Felip representa aquell qui vol creure de bona fe, però que reconeix que la seva fe és imperfecta (“Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més”). Potser la nostra situació s’assembla a la de Tomàs, o a la de Felip, o ens trobem en un altra situació que ens deixa desorientats.

Jesús, a punt de deixar-nos, ens diu unes paraules que sonen a conclusió: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig”. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi”.

Jesús és el camí, és a dir, ell amb el seu evangeli ens ha ensenyat què hem de fer per a arribar a la casa del Pare. És la veritat, és a dir, és el camí que ens portarà a la veritable felicitat. I és la vida, és a dir, la vida eterna, l’existència perfecta gaudint en companyia dels germans i de Déu en un paradís etern. A la casa del Pare hi ha lloc per tots. Preguem a Déu per a que ens doni forces per a seguir a Jesús, que és el camí, la veritat i la vida.

Objectiu

Confiar més amb Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.