divendres, 15 de gener de 2016

Segons Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 17 de gener de 2016

Sant Joan, 2, 1-11

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: “No tenen vi”. Jesús li respon: “Mare, perquè m’ho dius a mi?, encara no ha arribat la meva hora”. Llavors la seva mare diu als qui servien: “Feu tot el que ell us digui”. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una tenia cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: “Ompliu d’aigua aquestes piques”. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: “Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei”. Ells la hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: “Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor”.
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Comentari

Els miracles de Jesús sempre m’han cridat l’atenció per una senzilla raó: no entenc com fent els miracles que va fer en el seu temps, els seus coetanis no creguessin en ell. Només hi veig una explicació, i és que els homes sols veiem el que volem veure i ens expliquem les coses de la manera que nosaltres entenem que haurien de ser. Així Jesús, tot i els miracles que va fer, no va ser totalment acceptat per la seva societat, perquè la persona de Jesús amb tota la seva magnitud trencava els seus esquemes.

D’altra banda, m’agrada veure els miracles de Jesús com a una espècie de paràbola. En el cas del casament de Canà hi trobo, un altre cop, l’actitud exemplificadora de Maria. Maria està pendent del que passa a la festa, i veu que hi ha una mancança, un problema; llavors demana a Jesús que el solucioni. Tot i que en un principi sembla que Jesús se’n desentén, Maria hi confia, i posa de la seva part movent-se entre els que servien per a mirar de solucionar el problema. Finalment, Jesús actua. Actua d’una manera imprevisible, sense fer massa soroll i buscant la col·laboració de tots els afectats.

Davant els problemes de la vida, per què no pregar, confiar, col·laborar i acceptar els camins de Déu?.

Objectiu

Provar de fer créixer la meva confiança en Jesús seguint l’exemple de Maria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.