divendres, 28 d’agost de 2015

Vint-i-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 30 d'agost de 2015

Sant Marc 7,1-8a.14-15.21-23

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua, vasos i gerros i atuells d'aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: "Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?". Jesús els respongué: "Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes".
Després cridà la gent i els deia: "Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l'home, el pot contaminar, perquè de dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home".

Comentari

Fixant-nos amb les formes ens podem perdre i no veure el fons de les nostres accions. Quin sentit té pregar, si després actuem sense pensar i tal com vingui. Quin sentit té anar a missa, si no ens aprofita la resta de la setmana. Quin sentit té anomenar-nos cristians, si després ens fa vergonya reconèixer-ho en societat. Quin sentit té dir que creiem en Déu, si després vivim la vida com si Ell no existís.

No importa tant les coses que fem, com el fet de fer-les donant un sentit cristià. És important fer les coses en base l’amor i no en base del què diran o del tothom ho fa.

Jesús diu que res que ve de fora de l’home el pot contaminar. Cal recordar-ho quan revisem la nostra vida i busquem excuses per a justificar les nostres accions, quan sempre trobem l’explicació de les nostres faltes en condicionants externs a nosaltres. És possible que en alguna ocasió això sigui així, però hem de ser el suficientment honestos i valents com per a reconèixer que moltes faltes surten de dins el nostre cor.

Reconeixent això, haurem fet el primer pas cap a la reconciliació amb Déu.

També, quan sembla que tot ens va malament, que tot està en contra nostra, seria bo fer una mirada al nostre interior i trobar-hi la força suficient per a continuar. De la mateixa manera que de dins del cor de l’home surten els pensaments dolents, si tenim un cor pur i fort, podem lluitar contra tot el dolent que ens ve de fora. Pregar, demanar ajuda a Déu i trobar la nostra fortalesa interior hauria de ser la nostra prioritat en el moment de plantejar-nos com ens emprenem la vida.

Objectiu

Durant un dia provar de tenir present a Déu en tot el que faci. Un primer pas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.