Segon Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 12 de març de 2017

Sant Mateu, 17, 1-9

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell.
Pere va dir a Jesús: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i l’altra per a Elies”. Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí un núvol lluminós i del núvol estant una veu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”. En sentir-ho els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: “Aixequeu-vos, no tingueu por”. Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin a ningú res d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

Comentari

A vegades em pregunto com serà el paradís, i he de reconèixer que se’m fa molt difícil el contestar.

Per una banda, podria arribar a descriure el que jo podria desitjar que fos, però per l’altra banda sempre m’acabo plantejant si el meu model de paradís seria vàlid per tothom, i per la mateixa regla de tres, no sé si els models dels altres m’omplirien a mi. Doncs bé, arribant a una conclusió de compromís i esperant que Déu ens permeti desvetllar tots aquests misteris algun dia, suposo que el paradís ens farà dir a tots: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt!”. Ara només fa falta demostrar-li a Déu i a la resta de la humanitat que som dignes d’aquest paradís. Un paradís d’amor.

Objectiu

Que l'aspiració a gaudir del paradís eternament en comunió amb Déu i els germans sigui una motivació per viure amb l'amor com a principal valor.

Primer Diumenge de Quaresma (Cicle A)

Diumenge, 5 de març de 2017

Sant Mateu, 4, 1-11

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”. Jesús li respongué: “Diu l’Escriptura: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: “Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”. Jesús li contestà: “També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu”.
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: “Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores”.
Llavors li diu Jesús: “Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Comentari

Sempre que havia escoltat aquest passatge de l’Evangeli m’havia fixat amb el fet que Jesús també va patir les temptacions del pecat, però mai havia aprofundit amb el tipus de temptació que el diable planteja a Jesús.

Més d’una vegada s’ha dit, i jo mateix he comentat, que Jesús és de gran tot allò que va viure a Natzaret, i anant una mica més enllà em pregunto: Jesús ¿quan va ser conscient que era el Fill de Déu? ¿En algun moment de la seva vida? ¿O ja des del seu naixement?.

Suposo que els pares de l’Església això ja ho hauran plantejat i hauran arribat a una conclusió assenyada, però jo, des de la meva persona, i inspirant-me en la lectura d’avui em pregunto si aquestes temptacions que li presenta el diable no són un resum dels dubtes que se li van anar plantejant a Jesús al llarg de la seva vida.

¿Algun dia Jesús es va preguntar: “Sóc realment el Fill de Déu”? I si ho sóc, ¿què he de fer?, ¿guanyar poder, buscar l’adoració dels homes?, ¿O he d’intentar portar als homes un missatge d’amor i de convivència?. Dubtes, temptacions, vida interior que al final va donar el fruit d’un testimoni únic i la creença de que, sí, realment aquest era el Fill de Déu.

Objectiu

Quan senti que estic a punt de pecar, demanar a Jesús que em doni força per no apartar-me d'Ell.

Vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 26 de febrer de 2017

Sant Mateu 6, 24-34

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "Ningú no pot servir dos amos: Si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. I no valeu més vosaltres que ells? Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d'aquests. I si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps".

Comentari

Aquest és un dels passatges de l’evangeli amb el que em sento sincerament interpel·lat. He de reconèixer que la preocupació pel futur és una de les coses que més em neguitegen.

Veig la societat en la que visc. Veig gent gran que viu en soledat, que pateix mals de vellesa. Gent gran que pateix necessitat econòmica. Gent que ha de deixar el pis on viuen per no poder pagar-lo, gent que es queda sense feina a partir de certa edat... Certament, potser només és una visió pessimista de la vida, però no puc evitar-ho.

Segurament Jesús té tota la raó al demanar-nos que tinguem confiança en Déu, que tinguem més fe, que ens concentrem en fer bé les coses en el dia a dia, però no puc treure’m del cap les situacions que he comentat abans. Estar clar que he d’intentar millorar en aquest aspecte.

Objectiu

Intentar confiar més en Déu i no preocupar-me tant del meu futur com d’ajudar ara a qui ho necessita.

Setè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 19 de febrer de 2017

Sant Mateu, 5, 38-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial".

Comentari

Què difícil és estimar el enemics. Molt difícil. La tendència natural és menysprear-los en la mesura que nosaltres creiem que ens menyspreen. Com a molt, tendim a intentar allunyar-nos d'aquelles persones que ens volen mal o simplement no suportem.

Però Jesús ens demana que anem més enllà, que estimem a qui ens vol mal i ens en fa. Sincerament, cal molta força de voluntat per a tornar bé per mal, però, no és això el que busquem els qui ens considerem cristians?, que al món predomini l'amor i no l'odi?

Com dic, és difícil, però si preguem i reforcem els nostres valors, si no plenament, a poc a poc ens anirem apropant a l'ideal.

Objectiu

Fer una revisió de la meva vida, recordar a tots aquells que m'han fet mal, m´han fet patir... i pregar per ells a Déu.