divendres, 20 d’octubre del 2017

Vint-i-novè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 22 d'octubre de 2017

Sant Mateu, 22, 15-21

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: “Mestre, sabem que dieu sempre la veritat i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense mirament per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos doncs, què penseu d’això: És lícit o no de pagar tribut al Cèsar?”. Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: “Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m?. Ensenyeu-me la moneda del tribut”. Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: “De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?”. Li diuen: “Del Cèsar”. Jesús els respon: “Doncs retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu”.

Comentari

Jesús ens torna a demostrar que no actua amb la lògica dels homes. Lluny d’entrar en una discussió política, ens fa veure que la nostra relació amb Déu ha de ser la prioritat de la nostra vida, però no hem d’oblidar que estem vivint en una societat, i també hem de dirigir els nostres esforços per a que aquesta societat funcioni. Una societat injusta, en conflicte, amb greus desigualtats només ens pot portar a la “deshumanització” i en conseqüència a un allunyament dels valors que Déu ens ensenya per a arribar a la perfecció. Si creem una societat justa, en harmonia i on la preocupació pels més desvalguts sigui una constant farem una societat “humanitzada” i en conseqüència més prop del que vol Déu per a nosaltres.

Intentar imposar una idea per la força no pot fer altra cosa que portar al conflicte, i això és el que vol evitar Jesús. Que Roma havia conquerit per la  força al poble d’Israel era evident, que això no era una situació justa, era evident, però Déu ens demanarà comptes pels nostres actes, i en definitiva, això és el que hem de tenir present. Ser cristià, i d’això m’enorgulleixo, implica substituir la llei del més fort per la llei de l’amor. Els cristians ho hauríem de tenir més present del que, considero, ho tenim.

Objectiu

Veure la societat no com un ens abstracte, si no com un conjunt de persones. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada