Sant Mateu, 16, 13-20
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: “Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?”. Ells li respongueren: “Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes”. Ell els diu: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. Simó Pere li contestà: ·Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús li va respondre: “Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”.
Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.
Comentari
Què és més important, què pensa la gent o què pensem nosaltres?. Crec que en primer lloc és més important què pensem nosaltres, però en aquest cas no ens hauria de resultar indiferent el que pensen els altres sobre qui és Jesús. Una mateixa realitat pot ser percebuda com a bona, dolenta o simplement indiferent segons hagi estat l’experiència personal.
És possible que algú hagi tingut males experiències amb temes religiosos i això l’hagi portat a relativitzar la persona de Jesús o fins i tot a rebutjar-la obertament. Els qui ens considerem cristians tenim l’obligació de donar testimoni del que és i representa Jesús per a nosaltres, de tal manera que de paraula i d’exemple amb la nostra manera de viure tots aquells que estiguin prop nostre puguin plantejar-se de nou la pregunta de “qui és Jesús per a mi?”.
Objectiu
No tenir por de parlar sobre la meva fe amb la gent que m'envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada