La Transfiguració del Senyor (Cicle A)

Diumenge, 6 d'agost de 2017

Sant Mateu 17, 1-9

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: "Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies". Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo". En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: "Aixequeu-vos, no tingueu por". Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts.

Comentari

Veiem la nostra vida i la societat que ens envolta, i sovint ens dóna la sensació que ens trobem envoltats d’injustícies, pobresa, egoismes, desastres naturals, malalties, històries de desamor, solituds, tristeses... certament és difícil, des del nostre punt de vista humà, sentir-nos prop de Déu en aquestes circumstàncies.

La lectura d’avui l’entenc com un missatge de Déu d’esperança, un missatge que ens recorda que al final d’aquest camí, força incomprensible moltes vegades per a nosaltres, trobarem una plenitud que ens permetrà viure eternament envoltats de l’amor de Déu. Una vida eterna plena i feliç.

Mantinguem aquesta esperança en Déu i esforcem-nos en intentar construir aquest Regne d’amor, aquí i ara segons les nostres possibilitats.

Objectiu

Déu meu, omple’m l’ànima d’esperança.