Sant Marc, 1, 14-20
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”. Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.
Comentari
Convertir-nos, creure en la Bona Nova i seguir Jesús fent la voluntat del Pare. Aquest és el camí que crec que tots els que ens considerem cristians hauríem de seguir. Al llarg de la nostra vida estic convençut que no sempre farem la voluntat del Pare ni seguirem el camí que ens va marcar Jesús, i inclús, és possible que en algun moment tinguem dubtes sobre tot plegat.
Per això crec que és molt important ser conscients que la “conversió” no és una cosa que es fa al començament i ja està. La conversió consisteix en descobrir l’amor de Déu i en voler tornar al seu camí cada cop que veiem que ens hem desviat poc o molt. Al llarg de la vida hem de mirar d’enfortir la nostra fe i millorar la nostra actitud, i estic plenament convençut que gràcies a la conversió (i en aquest cas, gràcies al sagrament de la reconciliació), sempre estem a temps de deixar darrera els lligams a actituds i situacions que no ens deixen que ens aparten de Déu i ser feliços fent la seva voluntat.
Objectiu
No deixar que el desànim al veure la meva feblesa m’aparti de Déu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada