divendres, 13 d’octubre de 2017

Vint-i-vuitè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 15 d'octubre de 2017

Sant Mateu, 22, 1-14

En aquell temps, Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: “Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors, envià uns altres servents amb aquest encàrrec: Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!. Però ells no en feren cas i se’n van anar, un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces a tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots als qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.
Aleshores, el rei va entrar a veure els convidats, i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: Amic, perquè has entrat aquí sense vestit de noces?. Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits”.

Comentari

Déu ens convida al seu banquet, però nosaltres, sabem respondre adequadament a aquest convit? Déu sempre està aquí, convidant-nos a canviar de vida i a acollir-nos en el seu si on gaudirem eternament de la seva glòria, però nosaltres no sempre atenem aquest oferiment. Llavors només cal pregar que la mort no ens vingui a buscar quan encara no haguem acceptat el convit al banquet de Déu.

A vegades llegir segons quins passatges de l'Evangeli em fan venir por.

Objectiu

Confiar més amb la misericòrdia de Déu més que amb la meva voluntat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.