divendres, 11 d’agost de 2017

Dinovè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)


Diumenge, 13 d'agost de 2017


Sant Mateu, 14, 22-33




Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà als deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: “No tingueu por, que sóc jo”. Pere li digué: “Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús contestà: “Ja pots venir”. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: “Senyor, salveu-me”. A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: “Quina poca fe! Per què dubtaves?”. I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: “Realment, sou Fill de Déu”.



Comentari




Som cristians, i anem tots en la mateixa barca. Jesús ens ha dit que pugem a aquesta barca i fem cap a l’altra riba. El viatge no és fàcil, el vent i les onades ens presenten seriosos entrebancs. Tot i això Jesús ens diu que siguem valents, que fins i tot podem continuar avançant per sobre l’aigua tot i els problemes.

Tot i les nostres caigudes i la nostra poca fe, Jesús sempre està allí per a donar-nos un cop de mà. Si no tenim suficient fe com per a caminar per sobre les aigües -com per a viure una vida plenament cristiana- tinguem la suficient fe com per a demanar-li ajut a Jesús i agafar-nos sempre a la mà que ens dóna. Aquest és un missatge d’esperança.

Objectiu

Confiar plenament en Jesús

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada