divendres, 24 de juny de 2016

Tretzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle C)

Diumenge, 26 de juny de 2016

Sant Lluc, 9, 51-62

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se cap a Jerusalem. Envià alguns perquè avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: “Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?”. Però Jesús es girà i els renyà. I se’n anaren en un altre poblet.
Mentre feien camí, algú li digué: “Us seguiré per tot arreu on anireu”. Jesús li respongué: “Les guineus tenen  caus, i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap”.
A un altre Jesús li digué: “Vine amb mi”. Ell li contestà: “Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare”. Jesús li diu: “Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu”.
Un altre digué a Jesús: “Vinc amb vos, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva”. Jesús li respongué: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu”.

Comentari

S’em fa una mica difícil assimilar aquest passatge de l’Evangeli. No m’entra al cap com dos dels deixebles que més aprop estan de Jesús, ja a punt d’anar a Jerusalem, li pregunten si vol que manin que baixi foc del cel i consumeixi aquells qui el rebutjen al seu poble.

L’amor al proïsme, a tot el proïsme, sembla que encara no el tenien molt assimilat. I de fet, es pot considerar que fins i tot actualment no ho tenim molt clar. Molts diuen que són molt amics dels seus amics, però desprecien tots aquells que no els són afins. Jesús ens ensenya que no hem de jutjar ningú, sinó que hem de saber posar-nos al lloc de l’altre. I molt menys, desitjar cap mal.

En una segona part, Jesús es mostra intransigent a l’hora de posar les condicions als seus seguidors. No té sentit dir que som cristians si a la nostra vida quotidiana no s’ens nota.

També s’ha de lluitar sempre que es busca alguna excusa per retardar les nostres “accions cristianes”. No és fàcil, però si preguem i confiem amb Déu, tindrem molt de guanyat.

Objectiu

Allunyar del meu cor qualsevol mal pensament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.