divendres, 11 de setembre de 2015

Vint-i-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 13 de setembre de 2015

Sant Marc, 8, 27-35

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: “Qui diu la gent que sóc jo?”. Ells li respongueren: “Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, d'altres que sou algun dels profetes”. Llavors els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. Pere li respon: “Vós sou el Messies”. Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: “El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà”. I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: “Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes”. Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà”.

Comentari

Sovint podem comprovar que ser cristians no és tant fàcil com es pot arribar a imaginar. Ser cristià no és una actitud passiva, ser cristià implica activitat. Es pot actuar pregant i lloant Déu, es pot actuar ajudant els germans, es pot actuar intentant fer un món més just... i tot això no és fàcil. Jesús ens deia que qui volgués ser el seu seguidor havia de negar-se a ell mateix, prendre la creu i acompanyar-lo.

Si ens diem cristians i tenim una vida còmoda, tranquil·la, triomfadora (segons els homes), “segura” o apàtica... ens hauríem de preguntar seriosament si amb la nostra actitud ens estem comportant com a veritables cristians. Podem gaudir dels plaers de la vida mentre hi hagi algú que passa necessitat?. És el que diem, ser cristià és una elecció radical, o se’n és o no se’n és.

S'ha de tenir una vida digna, i ens ha de preocupar dintre les nostres possibilitats que els altres també la tinguin, però buscar el plaer pel plaer, el luxe pel luxe no es diu gaire al model de vida que predicava Jesús.

Una altra cosa és que ens costi assolir la perfecció, l’altra és la voluntat d’assolir-la, i l’altra és enganyar-nos a nosaltres mateixos pensant que ja l’hem aconseguit.

Preguem a Déu per a que ens doni la suficient capacitat per a pensar com ell i no com els homes.

Davant les dificultats de la vida cristiana en la que ens vénen dubtes tot sovint, preguntar-nos qui és Jesús per a nosaltres ens pot ajudar en aquells moments en que la nostra fe no és tan forta com desitjaríem.

Objectiu

Qui és Jesús per a mí?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.