Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 24 de setembre de 2017

Sant Mateu, 20, 1-16a

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encarà en trobà d’altres i els digué: Què feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten: És que ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i el calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per a un jornal? Doncs, pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar el mateix que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?.
Així els darrers passaran a primers, i els primers a darrers”.

Comentari

Una bonica lliçó la d’aquesta paràbola. Per una banda, ens fa veure que al Regne de Déu té més importància l’actitud de les persones i la bondat del Pare que no la justícia entesa com l’entenem els homes. Estic convençut que a molt pocs de nosaltres se’ns hagués acudit pagar el mateix jornal a tots els treballadors, però Déu no actua com els homes, i als homes ens aniria molt millor si actuéssim a la manera de Déu, és a dir, amb base a l’amor.

Tenim enveja perquè Déu és generós? Ens creiem dignes de millor premi que altres?... això no és l’essència del cristianisme. L’essència del cristianisme és que tot allò que fem ho fem per amor. Ens hauríem de preocupar més per actuar d’aquesta manera que no de pensar que altres estan rebent o rebran una recompensa millor que la nostra. La nostra recompensa hauria de ser l’alegria d’estar en comunió amb Déu i els germans i d’arribar algun dia a gaudir tots de la glòria de la vida eterna, sense enveges ni status.

Objectiu

No caure mai en l'enveja.

Vint-i-quatrè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 17 de setembre de 2017

Sant Mateu, 18, 21-35

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?”. Jesús li respon: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llençà als peus i li deia: tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llençà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets de mal home!
Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà”.

Comentari

És difícil perdonar quan en el fons del nostre cor tenim la percepció de que hem estat perjudicats per algú altre de forma deliberada, quan estem davant algú que ens ha fet mal a nosaltres o a algú estimat, quan algú ha aixecat un fals testimoni sobre nosaltres, quan ens menyspreen i ens humilien, quan ens ignoren, quan ens prenen alguna cosa, quan som víctimes d’assassinats i violència... És difícil perdonar, però si volem ser reconeguts com a cristians, hem de ser capaços de fer-ho.

És difícil perdonar, i tot i així Jesús ens dóna una bona raó per fer-ho: “...perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem als nostres deutors...” o el que és el mateix: tal farem, tal trobarem. I una última cosa: no ens agradaria a nosaltres ser perdonats quan reconeixem que hem comès un error i demanem perdó per la nostra actuació?.

Objectiu

Demanar a Déu que em permeti ser valent per saber perdonar.

Vint-i-tresè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 10 de setembre de 2017

Sant Mateu, 18, 15-20

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: “Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat un germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n amb la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà.
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel. Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells”.

Comentari

Jesús ens ha dit que no hem de jutjar als germans, ja que només Déu és capaç de fer-ho en complerta justícia. Però sí que ens diu que si veiem a un germà que peca, hem d’intentar aconsellar-lo per a que rectifiqui la seva conducta i torni al bon camí, primer, personalment per a no fer safareig, i si no funciona, buscant altres testimonis per a buscar altres parers i objectivitat. I què significa això?, doncs que no hem de tenir por de parlar amb els germans si creiem de debò que la seva conducta no va dirigida a mantenir una comunió amb Déu i els germans, i el més important, hem de ser capaços d’acceptar les crítiques d’aquells que ens estimen.

Potser la nostra conducta fa mal a algú, o a nosaltres mateixos, i nosaltres des de dins no som capaços de veure-ho, hem de ser prou humils per escoltar i atendre els consells dels que ens envolten i ens volen el bé i hem de ser prou valents i compromesos com per a avisar als que tenim al costat que la seva conducta no és la més adequada. Si tot es fa sota el signe de l’amor serà per a bé de tots.

Objectiu

Ser humil, ser empàtic, evitar jutjar als altres, i si ho fem, que sigui sota l'esperit de l'amor i la comprensió.

Vint-i-dosè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 3 de setembre de 2017

Sant Mateu, 16, 21-27

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: “De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!”. Però Jesús es girà i li digué: “Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes”.
Llavors Jesús digué als deixebles: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres”.

Comentari

Pere va conviure amb Jesús, i suposo que el devia apreciar de debò, independentment de si era o no Fill de Déu. Això li fa dir a Jesús que no té ni cap ni peus anar a Jerusalem sabent que hi ha una conspiració en contra d’ell. És una reacció que entenc, i pel fet d’entendre-la em sap greu la resposta de Jesús i puc imaginar-me el mal que li devia fer a Pere.

Davant això només ens queda pregar a Déu per a que ens permeti fer la seva voluntat, tal com li demanem al Parenostre.

“Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida?”. “Ell pagarà cadascú segons les seves obres”. Frases per a reflexionar i intentar ser conseqüents per a aplicar-les a la nostra vida quotidiana

Objectiu

Intentar comprendre la nostra vida sota el punt de vista de Déu, no dels homes.