Vint-i-cinquè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 24 de setembre de 2017

Sant Mateu, 20, 1-16a

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encarà en trobà d’altres i els digué: Què feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten: És que ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i el calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per a un jornal? Doncs, pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar el mateix que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?.
Així els darrers passaran a primers, i els primers a darrers”.

Comentari

Una bonica lliçó la d’aquesta paràbola. Per una banda, ens fa veure que al Regne de Déu té més importància l’actitud de les persones i la bondat del Pare que no la justícia entesa com l’entenem els homes. Estic convençut que a molt pocs de nosaltres se’ns hagués acudit pagar el mateix jornal a tots els treballadors, però Déu no actua com els homes, i als homes ens aniria molt millor si actuéssim a la manera de Déu, és a dir, amb base a l’amor.

Tenim enveja perquè Déu és generós? Ens creiem dignes de millor premi que altres?... això no és l’essència del cristianisme. L’essència del cristianisme és que tot allò que fem ho fem per amor. Ens hauríem de preocupar més per actuar d’aquesta manera que no de pensar que altres estan rebent o rebran una recompensa millor que la nostra. La nostra recompensa hauria de ser l’alegria d’estar en comunió amb Déu i els germans i d’arribar algun dia a gaudir tots de la glòria de la vida eterna, sense enveges ni status.

Objectiu

No caure mai en l'enveja.