divendres, 16 de gener del 2015

Segon Diumenge, Temps Ordinari (Cicle B)

Diumenge, 18 de gener de 2015

Sant Joan, 1, 35-42

En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: “Mireu l’anyell de Déu”.
Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: “Què voleu?”. Ells li digueren: “Rabí”, que vol dir “mestre”, “on us allotgeu?”. Jesús els respon: “Veniu i ho veureu”.
Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: “Hem trobat el Messies”, que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús, Jesús se’l mirà i li digué: “Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra”.

Comentari

No ens hauríem de conformar a viure la vida com si fos una cosa que ens hem trobat per què sí i que hem de passar de la millor manera possible fins la mort. Aquest sentit de buscar més enllà dels sentits, de buscar més enllà de l’home, més enllà de la seva raó, és l’actitud que devien tenir els primers deixebles de Jesús. Devien tenir una inquietud, perquè si no, no s’explica que deixessin la vida que havien portat fins aquell moment i es posessin a seguir Jesús. Aquesta predisposició és la que ens permet obrir el cor a Déu i deixar que ens ompli amb el seu amor.

Nosaltres ens hauríem de preguntar si tenim aquesta predisposició, o si bé al contrari, vivim la vida sense importar-nos res més que el que veiem i ens envolta. Potser pensem: vivim, que ja ens trobarem el que vindrà. Aquesta actitud és la d’aquells que es consideren agnòstics, és l’actitud dels qui es consideren “cristians no practicants”, és l’actitud dels qui es consideren ateus.

Sincerament, jo sé les creences que tinc, i mai se m’acudirà criticar ni a un agnòstic, ni a un cristià no practicant, ni cap ateu, perquè crec que Déu és l’únic que sap el que hi ha dins el cor de les persones. Jo només els diria: busqueu Jesús, llegiu el seu Evangeli, descobriu la força de l’amor. Estimeu tothom i seguiu el vostre cor. Jo pregaré per vosaltres i per mi, per a que al final dels dies, si jo tinc raó, ens trobem davant Déu sense tenir res del que sentir-nos avergonyits, i si vosaltres teniu raó i no hi ha res més, com a mínim haurem aconseguit que la vida a la terra sigui més digna i més joiosa per a tothom.

Objectiu

Tenir un moment de record i acció de gràcies davant Déu per tots aquells que han decidit dedicar la seva vida al servei dels altres.

divendres, 9 de gener del 2015

Bateig del Senyor

Diumenge, 11 de gener de 2015

Sant Marc, 1, 7-11

En aquell temps, Joan predicava així: “Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”. Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”.

Comentari

Nosaltres vam ser batejats quan erem nadons i encara no erem conscients del que estavem fent. Per aquesta raó crec que, a part de fer el sagrament de la confirmació, seria molt interessant que quan assistim al bateig d’una altra persona, fòssim capaços de posar-nos en el lloc del batejat i seguir la celebració com si fos a nosaltres a qui es bateja. Si ho fem de tot cor estic convençut que sentirem renovar la força de l’Esperit Sant a dins nostre i serem conscients del do que vam rebre quan erem petits gràcies als nostres pares i padrins.

Objectiu

Llegir i meditar el que diu el Catecisme de l'Església Catòlica sobre el sagrament del baptisme: http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p2s2c1a1_sp.html

divendres, 2 de gener del 2015

Segon Diumenge de Nadal (Cicle B)

Diumenge, 4 de gener de 2015

Sant Joan, 1, 1-18

Al principi ja existia el qui és la Paraula, era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il.luminà tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: “És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia”. De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.
Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Comentari

Jesús, Déu Fill, és qui ens ha fet veure com és Déu de debò. Jo crec en un Déu que és amor (no un Déu de càstig, violent o gustós de sacrificis inhumans); jo crec en un Déu que vol que siguem feliços trobant la plenitud de l’existència gaudint de l’eternitat al seu costat en comunió amb ell i els germans (no un Déu que vol servidors), jo crec en un Déu de vida (no en un Déu de mort). Sincerament, moltes vegades, llegint l’Antic Testament m’he quedat desconcertat al veure contradiccions tals com l’existència d’un manament com “No mataràs”, i el continu de guerres, morts, assassinats, venjances... Jesús va venir per a ensenyar-nos qui és el Déu veritable i què fer per a poder ser finalment al seu costat.

Per això sóc cristià, perquè crec en el Déu de l’amor.

I perquè sóc cristià em dol veure com els homes ens entossudim en fer-nos mal els uns als altres, intentant imposar els nostres criteris, la nostra pàtria, la nostra religió... Crec que el Regne de Déu serà completament present a la Terra quan tots els homes ens adonem que només hi ha una cosa veritablement important: “Estimar a Déu sobre totes les coses i als germans com a nosaltres mateixos”.

Objectiu

Trobar un moment de contemplació íntima amb Déu per donar-li gràcies per la meva existència.

divendres, 26 de desembre del 2014

Festa de la Sagrada Família - Temps de Nadal (Cicle B)

Diumenge, 28 de desembre de 2014

Sant Lluc, 2, 22-40

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: “Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor”. Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor “un parell de tórtores o dos colomins”.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble”.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts”.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Comentari

“El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell”.

Segons la tradició són trenta anys de vida al si de la llar de Natzaret, trenta anys en els que Jesús va créixer, va educar-se, va ser conscient de la seva missió... sovint m’agrada imaginar-me com devia ser un dia normal en aquesta família.

M’imagino Josep, sense arribar a entendre plenament què havia passat, però estimant per sobre de tot a la seva dona i al seu fill, lluitant per poder alimentar-los i donar-los una llar digna.

M’imagino Maria, atemorida davant el que li havia passat, atemorida per si Josep creia que l’havia enganyat, atemorida per veure com creixia Jesús i com el seu destí el portava a ser estimat pels seus seguidors i odiat pels poderosos que veien en ell una amenaça al seu poder.

Atemorida, sí, però també contenta al veure orgullosa com havia aconseguit tenir una família on regnava l’amor, i un fill bo, que vivia una relació especial amb Déu i que sempre feia les coses tenint com a base l’amor als altres, i contenta al ser conscient que donava el millor d’ella mateixa per fer feliç al seu espòs i al seu fill. No sé si en algun moment, Josep i Maria van reconèixer que Jesús era el Fill de Déu, però el que sí estic convençut és que en aquella família es va viure una experiència tant intima, una experiència de comunió entre ells i el seu creador, que fa d’aquella família l’exemple a seguir per tots aquells que volem algun dia, estar en comunió amb Déu.

Tot el que Jesús va ser de gran, ho va aprendre a Natzaret.

Objectiu

Reflexionar si poso tot el que puc per part meva per a que la meva família visqui en un ambient ple d'amor i tenint a Déu present.