divendres, 21 de juliol de 2017

Setzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 23 de juliol de 2017

Sant Mateu, 13, 24-43

En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: “Amb el Regne del cel passa com en un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: “No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas, si collíeu el jull, potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner”.

Els proposà encara una altra paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat al seu camp: és la més petita de totes les llavors, però a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells hi van, per ajocar-se a les seves branques”.

Els digué també una altra paràbola: Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tot ha fermentat”.

Tot això ho digué Jesús a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: “Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món”.

Llavors deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués  la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: “El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al foc encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. Qui tingui orelles que ho senti”.

Comentari


Jo, realment no em puc imaginar, a la fi del món, a Déu enviant als seus àngels per a que llencin al foc encès a qui ha obrat malament. No m’ho puc imaginar, perquè si Déu és amor, aquesta acció no és lògica ni coherent.

Sovint no ens expliquem tampoc l’existència del mal sobre la terra, però imaginant, només imaginant, em plantejo que potser nosaltres, els humans, ja havíem estat en gràcia de Déu, però ens en vam allunyar degut a l’egoisme i la supèrbia, i ara, aquí a la terra Déu ens està donant una altra oportunitat per a apropar-nos a Ell enmig d’un escenari on Déu ens permet en certa manera, ser els conductors del nostre futur.


A les nostres mans està elegir el camí que porta a Déu o el camí que ens allunya. Podríem començar analitzant la nostra actitud davant la vida. Que no podem canviar res d’aquest món?, és possible, però la paràbola del granet de mostassa potser ens serviria per a ser una mica més optimistes.

Només estic imaginant.

Objectiu

Tenir confiança amb Déu malgrat els mals del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.