divendres, 14 de juliol de 2017

Quinzè Diumenge del Temps Ordinari (Cicle A)

Diumenge, 16 de juliol de 2017

Sant Mateu, 13, 1-23

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: “El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb el calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles que ho senti”.
Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: “Per què els parles en paràboles?”. Ell respongué: “Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no en veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que, si els seus ull hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut. Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. Escolteu, doncs, vosaltres què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne, però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor  sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tant bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta”.

Comentari

En aquesta paràbola ens podem veure identificats en tots els exemples que comenta Jesús. Ens podem veure identificats quan la llavor cau al camí i se la mengen els ocells. A vegades, al llegir l’Evangeli o escoltar alguna predicació del Sant Pare pot ser que no l’acabem d’entendre, o que obertament estiguem en contra, és llavors quan desapareix la llavor del nostre cor.

Ens podem veure identificats quan la llavor cau en terreny rocós amb poca terra i s’asseca. A vegades, escoltant o llegint la paraula de Déu hi estem d’acord i ens hi identifiquem, però a l’hora de portar aquestes ensenyances a la nostra vida quotidiana ens en desentenem per por, vergonya o simplement, deixadesa.

Ens podem veure identificats quan cau entre els cards i s’ofega. A vegades, podem estar més atents en gastar més energies en coses terrenals, coses que no ens deixen veure en perspectiva quina és la nostra meta: La feina, els diners, la diversió com a principal objectiu de la vida, el culte al cos, les preocupacions de la vida, les nostres “desgràcies”, són coses que ens poden fer oblidar que el que més ens hauria de preocupar és ser un bon cristià per a arribar a gaudir de la glòria de Déu per tota l’eternitat.

Ens podem veure identificats quan la llavor cau en terra bona. Quan preguem de tot cor, quan donem almoina a qui ho necessita, quan escoltem a qui necessita algú que l’escolti, quan ens divertim amb els nostres amics, la nostra parella, els nostres fills o els pares, quan parem en l’esdevenir de la nostra vida i ens adonem que avui som una mica millors que fa un temps.

Hem de ser optimistes i esperar que arribi el dia en que tota la llavor que Déu deixi caure sobre nosaltres, es converteixi en fruits de vida eterna. Preguem a Déu per això i intentem posar també de la nostra part, que tot compta.

Objectiu

Donar fruit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.