divendres, 10 d’abril de 2015

Diumenge de la Divina Misericòrdia (Cicle B)

Diumenge, 12 d'abril del 2015

Sant Joan, 20, 19-31

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: "Pau a vosaltres". Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: "Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres". Llavors alenà damunt d'ells i els digué: "Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó".        
Quan vingué Jesús, Tomàs el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: "Hem vist el Senyor". Ell els contestà: "Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas".        

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: "Pau a vosaltres". Després digué a Tomàs: "Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient". Tomàs li respongué: "Senyor meu i Déu meu!" Jesús li diu: "Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist".        

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari

Si no ho veig no ho crec. Si no ho entenc d'una manera racional no ho accepto. No té cap lògica. És impossible. No puc creure, no veig res al món que em demostri l'existència de Déu. Fins hi tot, si acceptés l'existència de Déu, em donaria la sensació que ell passa de nosaltres.

Totes aquestes afirmacions podrien estar fetes per persones que s'han parat a reflexionar davant el sentit de la nostra existència i han arribat a la conclusió que Déu no existeix, o que si existeix, no té cap interès en el món.

Miren amb ulls humans, no amb els ulls del cor. Quan demanem a Déu que ens enforteixi la fe, no fem, ni més ni menys que demanar-li que ens permeti creure sense veure. De vegada en quant és bo parar-se a reflexionar sobre les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

La fe ens dóna sentit a la nostra existència. L'esperança ens dóna força per a anar endavant, i la caritat ens permet créixer com a persones superant el nostre egoísme entrant en comunió amb Déu i els altres germans.

Això és el que veig amb els ulls del cor. No sé com explicar-ho als altres, ni sé com explicar-li a algú que no creu la meva experiència. L'únic que puc fer és pregar Déu per a que la meva vida serveixi d'exemple als altres per a que mirin amb els ulls del cor i no només amb els ulls de la cara.

Objectiu

Demanar a Déu que reforci la meva fe, que em permeti mantenir l'esperança i pregar pels necessitats i pels que pateixen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.